Àngels a Amèrica

22/11/2018

Absurda polèmica al voltant de la pell d’un actor – 1a part – S’ACOSTA EL MIL.LENNI – 2a part PERESTROIKA

ÀNGELS A AMÈRICA: 1. S’ACOSTA EL MIL.LENNI

Encara tenim fresc en el record, aquesta primera part de la peça del dramaturg nord-americà Tony Kushner, que va ser l’espectacle que va inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya el 12 de novembre de l’any 1996, i que a nosaltres ens va impactar moltíssimLa segona part no va poder ser realitzada per motius merament polítics que van portar a la destitució de Josep Maria Flotats al capdavant del TNC.

Enguany, amb motiu dels 25 anys de la publicació del text, el Teatre Lliure ha programat aquesta peça magistral sota la direcció de David Selvas amb Pere Arquillué, Vicky Peña, Oscar Rabadan i la Kompanyia Lliure.

A mitjans dels anys 80 els ciutadans nord-americans vivien en un constant estat de negació sexual i a l’obra els veiem reflectits en Roy M. Cohn (Pere Arquillué), un influent advocat que nega la seva homosexualitat afirmant que és un hetero que de vegades, té relacions amb homes, i d’altra banda en Joe Pitt (Eduardo Lloveras) que no vol assumir la seva condició sexual contrària a la seva religió.

En l’extrem oposat dos personatges que reconeixen obertament la seva condició sexual, Prior Walter (extraordinari Joan Amargós) i el seu company Louis Ironson (Joan Solé), mantenen una relació de parella que queda profundament afectada quan Louis no pot afrontar el patiment i la degradació de Prior, la persona que estima, que ha estat declarat malalt terminal de la sida.

Completen el repartiment, una magnifica Julia Truyol en el paper de Harper, la dona de Joe, addicta a les pastilles i que viu en un constat estat d’al·lucinació, Vicky Peña, a la que quasi no podem reconèixer en el moment inicial, caracteritzada de rabí, i que després interpreta a Hannah Pitt la mare de Joe,  que arriba a Manhattan disposada a “salvar” al seu fill de la depravació que implica la seva declaració d’homosexualitat. Oscar Rabadan que interpreta diferents papers (metge de Roy o avantpassat de Prior entre d’altres), Claudia Benito que és “l’agent de viatges” de Harper, al fantasma d’Ethel Rosenberg o a un altre dels avantpassats de Prior i Raquel Ferry, l’enfermera de Prior que apareix com un àngel a l’escena final.

Menció a part mereix Quim Avila que interpreta el paper de Belize, un personatge que fa aparèixer el racisme a escena i que segons el nostre punt de vista ha tornat a generar una absurda polèmica al voltant de què l’actor que l’interpretava no es de pell negra. (curiosament amb altres propostes recents, com per exemple OTHELLO de Les Antonietes, ningú va dir ni “mu”.). Sembla que alguns sectors de la “cultura” tenen interès en carregar les tintes en tot allò que fa referència a la programació que Lluís Pasqual va dissenyar pel Teatre Lliure. Per nosaltres aquest jove actor, Quim Avila, interpreta magníficament el seu paper de Drag Queen que és infermer professional, i a nosaltres ens importa ben poc el color de la seva pell.

La traducció i adaptació de la peça, d’Albert Arribas, s’ha fet reduint sensiblement la durada original que és d’unes quatre hores cada part. En aquesta versió la durada és d’aproximadament dues hores i 20 minuts cadascuna.

L’escenografia de Max Glaenzel juga amb diferents espais que, en obrir-se, donen pas a les diferents escenes que s’entrecreuen i van construint l’obra, per donar pas a un espai obert quan les portes que separen els espais s’ensorren. Una posada en escena reforçada per imatges de vídeo gravades o transmeses en directe, on els mateixos actors intervenen des de la platea o des del fons de l’escenari.

Àngels a Amèrica és l’obra d’un dramaturg que vol parlar de tot, del poder, de l’amor, del racisme, de la religió, de la malaltia, de la mort, de la justícia, …. i ho fa en un escenari marcat pel triomf polític del conservadorisme més radical. Un escenari que tot i estar situat a mitjans dels anys 80, ens recorda en molts moments la societat actual.

Una obra que barreja situacions reals amb al·lucinacions i els somnis dels personatges i que ha estat, al nostre entendre, magníficament resolta de la mà de David Selvas. Unes bones interpretacions, l’esmentada escenografia, la il·luminació de Mingo Albir, el so de Damien Bazin, la caracterització d’Ignasi Ruiz, el vídeo de Joan Rodon, o el vestuari de Maria Armengol i Clara Peluffo, han contribuït a aixecar una magnífica proposta.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

___________________

ANGELS A AMÈRICA: 2. PERESTROIKA

Hem sortit molt satisfets del Teatre Lliure després de veure i viure la segona part de la peça ÀNGELS A AMÈRICA, una part on les al·lucinacions conviuen amb la realitat dels protagonistes. Una posada en escena sorprenent i encertadíssima amb unes interpretacions magnífiques. Amb un caire molt més simbolista que la primera part, està farcida de moments realment onírics.

Ens trobem davant una escenografia que sembla exactament igual que la que vam deixar ahir, únicament ha canviat el gruix de les volves de neu, i la bandera de la Unió Soviètica, que projectada a la pantalla, presideix l’escenari.

En aquesta segona part, PERESTROIKA, l’epidèmia de sida ha progressat, però sembla intuir-se una petita llum “al final del túnel”. La malaltia fa modificar l’entorn dels que la pateixen, i veiem dibuixats encara més clarament que ahir, els personatges que conformen la diversitat de la societat nord-americana, jueus, mormons, negres, poderosos … un retrat magnífic. Una recerca d’esperança a través dels somnis i les visions que conviuen amb els arguments polítics.

La malaltia continua marcant les vides de Roy Cohn (brillant Pere Arquillué) i Prior Walter (un convincent Joan Amargós), però evolucionen en sentit contrari. El primer disposa dels diners i les influencies per aconseguir la medicació que, encara en fase experimental, pot frenar la malaltia. Un advocat hipòcrita que manega els fils del poder fins i tot des del llit d’un hospital.

El segon està a casa seva sense cap bri d’esperança i lluitant per aconseguir una mica més de vida. Lluita contra les seves al·lucinacions i no vol assumir el rol de profeta que li hi ha atorgat l’àngel volador, una magnífica Raquel Ferry, que ens ha deixat bocabadats amb la seva interpretació molt propera al circ. Un àngel que qüestiona al mateix Déu i la seva obra.

Destaca amb llum pròpia, i de fet esdevé protagonista quasi absolut d’aquesta segona part, el personatge de Belize, interpretat magistralment per Quim Avila. Una interpretació que ha estat capaç de transmetre la tendresa i la rebel·lia, l’amor i l’odi i el petit punt d’humor que endolceix la cruesa del que estem veient.

Vicky Peña ens ha enamorat amb la seva interpretació de Hannah Pitt, que com diu Prior és “la mare de l’amant del meu examant“, sense deixar d’esmentar la seva aparició en el moment inicial d’aquesta segona part, assumint el paper del bolxevic més vell de tota la Unió Soviètica, que viu astorat la seva desintegració.

En aquesta segona part pràcticament desapareix d’escena Oscar Rabadan (una llàstima) i l’actriu Claudia Benito es transforma en el personatge d’Ethel Rosenberg esperant la caiguda i mort del seu botxí, en Roy, que fins i tot, en el moment previ a la seva mort, juga amb ella i els seus sentiments.

Harper Pitt (Júlia Truyol) continua buscant el seu lloc en el món després de la ruptura del seu matrimoni. La seva intervenció final quan ha decidit marxar i abandonar un marit que li suplica tornar, es magnifica.

Louis Ironson (Joan Solé) i Joe Pitt (Eduardo Lloveras) han iniciat una relació que no els durà enlloc. Tots dos se senten culpables d’haver abandonat les seves parelles i Louis no pot acceptar que Joe hagi estat el protegit d’un personatge tan menyspreable com Roy. Tots dos intentaran tornar amb les seves parelles, però tots dos han fet tard.

A l’última escena, han passat cinc anys, Roy és mort i Prior sobreviu. Ha caigut el mur de Berlín i queden en l’aire algunes incògnites sobre l’esdevenir polític del món.

Una magnífica proposta que adaptada per Albert Arribas i sota la direcció arriscada de David Selvas ens ha agradat molt poder veure. Complementant la informació de l’entrada de la primera part, ens agradaria comentar la participació de Pere Faura en la coreografia i de Pere Jou en la direcció de cant.

La versió del National Theatre, d’aquesta segona part que vàrem poder veure el novembre del 2017 als cinemes Yelmo, ens va agradar moltíssim, però creiem sincerament que aquesta versió de David Selvas, no es queda pas enrere i en molts aspectes la supera.

Felicitats a tots per la feina feta i llarga vida teatral a tots i cadascun dels integrants de La Kompanyia.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Àngels a Amèrica

Àngels a Amèrica

La pieza más famosa de Tony Kushner cumple veinte y cinco años y el Teatre Lliure lleva a escena Las dos partes del díptico: S’acosta el mil·lenni y Perestroika. Àngels a Amèrica propone una mirada actual de la peste del siglo XX en la era Reagan, el VIH, con dirección de David Selvas. Funciones alternas y el sábado, maratón!

Sinopsis

Àngels a Amèrica sitúa su acción en 1985, un momento en el que Ronald Reagan es el presidente de los Estados Unidos y una década en la que se da a conocer ampliamente la existencia del virus del VIH. La obra de Tony Kushner Angels in America: a Gay Fantasia on National Themes fue reconocida con un Premio Pulitzer en 1992.

S’acosta el mil·lenni
Estamos a los inicios de la epidemia del Sida en los EUA, bajo el mandato neoliberal de Ronald Reagan. Los enfermos qie la sufren se enfrentan al tabú y al estigma de una nueva peste, en todos los aspectos de su vida.

Perestroika
La epidemia ha progresado pero algo de luz parece ser capaz de iluminar el infierno. La enfermedad  modifica el entorno y tal vez solo debemos volver a creer en la posibilidad de progreso de la Humanidad. Sin embargo, precisamos más vida.

Ambas partes de Àngels a Amèrica son correlativas, pero Perestroika puede ser vista antes o sin haber visto S’acosta el mil·lenni.

Datos útils

Duración aproximada

S’acosta el mil·lenni 2h. 10’ sin pausa
Perestroika 2h. 10’ sin pausa

Perestroika, la segunda parte del díptico, contará con un resumen de la primera parte, S’acosta el mil·lenni, al inicio de la función.

Sobretítulos en castellano e inglés los sábados a partir del 3/11. El 10/11, sólo en inglés

  • 4/11 coloquio con la compañía después de la función. Emissión ¡EN DIRECTO! a partir de las 20:30h. aprox.
  • 10/11 función accesible de ambas partes, S’acosta el mil·lenni i Perestroika, para personas con discapacidad auditiva y/o visual
  • 20/11 función solidaria con la Fundació Lluita contra la Sida
  • 21/11 a las 19h.  Àgora Lliure para Institutos con el Dr. Bonaventura Clotet, presidente de la Fundació Lluita contra la Sida, jefe del Servei de Malalties Infecioses del Hospital Germans Trias i Pujol y codirector del proyecto HIVACAT de investigación de la vacuna de la Sida. Emisión ¡EN DIRECTO!

Vídeo

Fotos + fotos

Àngels a AmèricaÀngels a AmèricaÀngels a AmèricaÀngels a AmèricaÀngels a Amèrica

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Toni Riba
    Toni Riba
    12345

    Resposta a Miquel Gascón:

    No pensava valorar aquesta peça, que ja està sobrevalorada. Només vull respondre a la ressenya de Miquel Gascón, que, quan diu:

    “Sembla que alguns sectors de la “cultura” tenen interès en carregar les tintes en tot allò que fa referència a la programació que Lluís Pasqual va dissenyar pel Teatre Lliure. Per nosaltres aquest jove actor, Quim Avila, interpreta magníficament el seu paper de Drag Queen que és infermer professional, i a nosaltres ens importa ben poc el color de la seva pell.”.

    Evidentment ningú posa en dubte la interpretació de Quim Àvila a causa de la polèmica que s’ha generat. És evident que puc crear propostes on transgredeixo el color de la pell dels personatges, com van fer Les Antoniettes amb el seu Othello.

    D’entrada, però, hem de veure que les dues companyies no són equiparables. Una és una proposta escènica privada i l’altra s’ha nodrit de les inversions públiques en tots i cada un dels seus processos. Però a més, en l’Otello no es va fer cap casting, no així en la producció del Lliure, on no tots els intèrprets són de la companyia. Després podríem entrar a parlar que en l’obra de Les Antonietes no s’explora el tema racial i, que en canvi, a la del Lliure forma part important del que s’explica, però deixe-m’ho a banda i centrem-nos en allò important:

    1. El problema no és Àngels d’Amèrica, el problema és tota la resta. A Catalunya, mai s’ha vist un Hamlet, un Romeu o una Julieta, una Nora, un Èdip, una Electra,… de color negres. A la Beckett sí! La noia adoptada era de color perquè ho posava al guió, però segurament no posava que els pares, o l’avi, haguessin de ser blancs. Probablement el Sr. Broggi no es planteja si el seu Èdip (o els altres personatges) els ha de fer un personatge blanc o negre, ja sap que ha de ser blanc i mira que dubto que Sòfocles ho poses al text, això. També penso que la manca de costum faria molt possible que els espectadors quedessin en xoc en veure un Cyrano negre. I estic ben segur que si un personatge de “Pel davant i pel darrera” fos de color (sembla que l’autor es va molestar a explicitar-ho al text, que havien de ser blancs) alguna brometa sobre la seva pell apareixeria de forma recurrent per assegurar-nos que és negre durant l’espectacle.

    “És que no quedaria bé”, “seria anacrònic”,… són els motius que sovintegen les sales (o bars) on es decideixen molts càstings. Sembla que no hi ha problema en posar matrimonis que es porten 30 o 40 anys de diferència, o personatges negres encarnats per personatges blancs. El problema, senyor Gascón, no és que el personatges el faci un blanc, és que no hi ha personatges pels negres i per un que hi ha, fa mal que no es respecti.

    2. L’autocrítica no fa mal, senyors. Ens podem equivocar pensant que el que fem és el millor i després reflexionar i veure que ens hem equivocat. No hi ha només conspiracions que intenten fer caure el règim del senyor Pasqual (del que, en privat, se’n diuen moltes coses com dels correus electrònics enviats per les èlits polítiques demanant manifestacions públiques en la seva defensa), sinó que hi ha gent que es manifesta perquè pensa que el què diu farà més bé que no pas mal. Potser ens hem de seure i pensar en la situació dels altres. D’aquesta manera creixerem conjuntament.

    24/11/2018
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Despedimos con tristeza a la Kompanyia del Lliure. Pero nos despedimos por la puerta grande puesto que han demostrado que en todas sus producciones han estado a la altura. Y esta no ha sido una excepción.
    Esta gran obra de la dramaturgia norteamericana sobre los estragos que la religión, la política y el SIDA producían a la comunidad gay de la NY de los años 80 me ha encantado!!
    Dividida en 2 partes (la cual cosa es de agradecer para no acabar en el tedio) nos cuentan las vicisitudes de los personajes destacando a un gran Arquillué que me ha sorprendido muy gratamente.
    Una escenografía de quita y pon, grandes efectos (sobretodo esos momentos “Angel” que me han flipado) y una banda sonora que recoge muchas míticas canciones de la cultura pop redondean esta gran producción que está llamada a ser una de las imperdibles de la temporada.
    Por poner una pega indicar que me molestaba bastante ver a los técnicos pasear todo el rato por el fondo y los laterales del escenario. Te hacían salir de la historia y básicamente creo que se podría haber evitado.
    No os la perdáis. La vais a disfrutar!

    15/11/2018
  • julia
    12345

    En aquesta obra, un actor blanc fa de personatge negre perquè el director no va voler fer un càsting, considerant que cap actor negre podria fer-ho prou bé. (Així ho va dir ell mateix en una entrevista a catalunya ràdio). Els actors i actrius negres ho han reivindicat en el següent video:

    https://www.youtube.com/watch?v=ilUZOe4_kM4&feature=youtu.be

    Tant el teatre lliure com el director de l’obra, David Selvas, s’han intentat excusar amb diferents arguments, com ara que l’obra només la podia fer la companyia. En canvi, si que han contractat altres actors externs per a altres personatges, com Pere Arquillué.

    No pot ser que a ple 2018 seguim tenint un teatre tant retrògrada i racista. El teatre ha de representar la societat on vivim!!

    08/11/2018
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    De la primera part vaig sortir tan decebut que em vaig plantejar no anar a la segona però com que no m’agrada llençar la tovallola hi vaig anar i me n’alegro perquè em va semblar molt millor que la primera. De S´ acosta el mil-lenni no em va agradar pràcticament res, ni la posada escena amb aquells cubs que segons on estaves no es veia (el segon dia ho van solucionar col·locant-los més endavant) ni els crits innecessaris, ni que els actors surtin d’escena i pugin a la fila 14 on no els veus, ni alguna escena que crec que estava feta amb l ùnicá finalitat d’augmentar la morbositat (i no m’escandalitza res perquè he vist coses molt més dures que aquesta), ni tots els efectes, parets que cauen, coses que baixen del sostre etc. i crec que ha primat l’espectacularitat per sobre del text, que ja coneixia i que amb tot el que he dit, l´han destrossat. Em vaig avorrir i s em va fer interminable. La segona part em va agradar molt més, se li dóna al text la importància que requereix, la majoria de coses que abans he dit no passen i crec que si hagués anat només a veure aquesta ´la meva percepció negativa serìa diferent. Dijous aplaudiments els justos, ahir n´hi va haver molts més i fins i tot gent de peu. A la sortida ens vam ajuntar 7 amics teatraires i tots coincidim en la valoració. S´acosta el mil-leni 2* i Perestroika 3*

    27/10/2018

Artículos relacionados

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

30 Juny 2018

Racisme, immigració, desarrelament, feminisme, memòria històrica, recerca d’una nova veritat, denúncia de les noves mentides, revolució com a utopia imprescindible, confrontació orient/occident , amor i desamor, recerca de la pròpia […]

Leer más... n