“Un cop l’any” és l’adaptació d’Hector Claramunt de “Same time, next year”, una comèdia romàntica, escrita per Bernard Slade l’any 1975.
El muntatge original d’aquesta comèdia es va estrenar l’any 1975 a Broadway, i tot i que va estar en cartellera durant més de tres any, la seva popularitat es deu, en gran part, a la versió cinematogràfica “Same time, next year” dirigida per Robert Mulligan que es va estrenar a Hollywood l’any 1978.
“Un cop l’any” narra la intensa relació “intermitent” d’una parella d’amants que, durant més de 25 anys de la seva vida, es troben un cop l’any, la mateixa data en la mateixa habitació d’hotel. Són amants, però al mateix temps estan feliçment casats i estimen a les seves respectives parelles.
Vint-i-cinc anys de relació que van des de l’any 1975 al 2000, repartits en sis escenes, en les quals els veurem evolucionar tan a nivell emocional, com personal; la seva relació de parella i les seves relacions familiars. De la mateixa manera que reviurem moments històrics, culturals i socials d’una època, en país en constant transformació.
La comèdia és un gènere que no m’atrau massa, i el tema de les relacions de parella encara menys, així que vaig triar aquesta proposta principalment pel repartiment, la Mar Ulldemolins i en David Verdaguer , dos grans actors als que admiro moltíssim. Així que, com us podeu imaginar, no les tenia totes. Però, caram !!!…quina sorpresa!!!, “Un cop l’any” ha resultat ser una comèdia divertida, tendra i nostàlgica, d’aquelles que et fan riure i emocionar. Una història d’amor, sincera, honesta i respectuosa on la paraula infidelitat deixa de tenir significat.
La veritat, no m’esperava que m’agradés tant .
Feu-me cas i no us la perdeu !!!