Dues parelles tenen una amistat consolidada de fa molts anys. Són veïns i tenen aproximadament la mateixa edat. Es consideren tan amics que parlen de viure plegats quan tots quatre estiguin jubilats i parlen d’una vida llarga en companyia.
Un inici de la representació una mica esbojarrat i fins i tot, al nostre entendre, ridiculitzant les ganes de sexe d’en Cristian (Pep Ferrer), ens va fer témer el pitjor, però sortosament al cap de cinc minuts ja agafava un altre caire i entrava plenament en diversos temes relacionats amb el desgast dels cossos i de les relacions que inexorablement comporta el pas del temps.
A l’obra es parla molt del sexe entre les parelles, i de com afecta les seves relacions, un Cristian fogós i amb ganes de noves experiències davant d’una dona, la Clara (Maria Clausó) que ja està cansada i que no vol anar més enllà de les carícies. A l’altra parella ens trobem amb Òscar (Ferraz Lahoz) que ja comença a tenir problemes d’impotència i amb la Lali (Rosa Cadafalch) que es refugia en el ioga i vol viure aquest problema amb tranquil·litat i conformitat.
Però parlen de moltes més coses al llarg de l’obra, ens parlen de la feina i les prejubilacions, de les relacions amb els fills que ja no viuen a casa, de la confiança entre els membres de la parella, de l’amistat i la confiança entre els amics. El temps passa i ambdues parelles s’ajuden a entendre’s, creuen saber-ho tot els uns dels altres, però de mica en mica descobriran que no és així, que no es coneixen tant com pensaven.
Una comicitat expressament caricaturitzada per dibuixar els grans trets de la problemàtica de fer-se grans en parella, però que intenta analitzar els problemes amb seriositat mentre ens anem rient. Unes actuacions molt creïbles que ens van agradar força, ajudats per una direcció molt mesurada.
Una obra per riure, però també per pensar, i de la que, malgrat la pàtina de comicitat i ironia que porta, no pots sortir indiferent.
Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ