És lícit gaudir dels privilegis heretats d’un passat tèrbol?
Som culpables de la història que la nostra família ha anat forjant?
Hem de carregar amb la motxilla dels nostres avantpassats?
Amèrica ens parla d’una família benestant de la burgesia catalana que va fer fortuna a la època dels ingenis sucrers a Cuba, amb el tràfic d’esclaus.
Sinopsi
Els Xifré-Vidal es reuneixen a taula per celebrar l’aniversari del fill que estudia a Londres. Ell s’hi presentarà amb la seva xicota… una noia negra.
A partir d’un dinar familiar merament banal s’encetarà una batalla campal on un magnífic Joan Carreras, el cap de família, interpreta un empresari dèspota i sense escrúpols que farà trontollar la continuitat de la saga i on una espectacular Tamara Ndong en el paper de novia descendent d’esclaus, hi veurà la oportunitat de venjança.
D’escenografia minimalista i ben pensada, l’estança es transforma en un joc de llums i música ensordidora que ens fa viatjar en el temps present i passat fins a la Cuba esclavista per recrear-nos la història de l’ Amèrica, una esclava que va ser apartada de la seva família, deportada a Cuba i venuda als 16 anys.
És una història colpidora, explicada de manera desinhibida que incomoda a mesura que hi entres…. El duel interpretatiu de l’amo Joan i la captiva Kayla és tan real que et fa sentir partícip d’una de les èpoques més vergonyants de la nostra història.
Des de la butaca s’hi respira la complicitat de tot l’elenc. Des de l’esposa adinerada i esnob, interpretada esplèndidament per la Mireia Aixalà, que esdevé un personatge desgraciat amb el que acabes simpatitzant fins a l’àvia que posarà la nota d’humor en la tensa atmosfera familiar.
En destaco les veus de la Aida Llop en el paper de la minyona i de la Tamara Ndong que aporten l’harmonia a la funció.
Una obra molt recomanable que ens consciencia, en contra de la doctrina Maquiavèl·lica, de que la fi no justifica els mitjans i que ens obre el debat de les lloses que barquegem del passat.
