Allende

El sisè espectacle de la Companyia Laboratorio Teatre no va de la vida de qui va ser el primer president socialista escollit democràticament a Xile — i enderrocat a trets, tres anys després per qui acabaria sent el Franco, el Mussolini o el Hitler xilè. L’espectacle va, justament, de Xile i la seva història; de tots els personatges que en van ser protagonistes, com a botxins, herois o víctimes: el mateix Pinochet, Víctor Jara, Pablo Neruda o Salvador Allende, figura sobre la qual centrifuga l’espectacle.

Un espectacle que porta el segell inconfusible de Jessica Walker i la seva troupe d’alumnes, seguidors, fidels deixebles que es comprometen amb la seva forma única i personal, passional i visceral de fer teatre.

Una atmosfera molt cuidada embolcalla tots els inicis de les seves propostes. Sense necessitat d’un fil conductor concret, l’espectacle es construeix sobre escenes o impressions que, sobretot, busquen oferir una instantània de cada personatge, del moment històric, de la carn que va viure i la sang que va vessar-se en els moments decisius de les vides de cadascun d’ells. La música en directe i les projeccions acaben per elevar un dispositiu escènic relativament senzill, construït des de la sobrietat i el bon gust, fins a una composició artística de gran força i bellesa. L’espectacle té moments brillants —l’aparició de Pinochet és d’autèntic deliri i grandesa creativa— i d’altres que potser l’allargassen una mica més del que avui dia està estipulat.

En resum, una proposta interessant, intensa i defensada amb l’esperit i l’ànima que caracteritza el treball d’aquest col·lectiu d’artesans de la imatge i els sentiments. Molt recomanable per a persones que tinguin interès en conèixer una mica més del capítol negre de la història de Xile; imprescindible per a aquelles que hi tinguin algun lligam personal.

Com a ignorant de la història de Xile o la biografia d'Allende, em vaig quedar amb una pregunta que m'hagués encantat formular a la directora: i els gossos?

Aquest "Allende" és el sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro. I com l'espectacle que vaig veure crida l'atenció la forma artesanal en què cuiden cada aspecte de l'espectacle.





S'ha de dir que l'obra no ens parla d'Allende completament. Ens parla de parts de la vida d'Allende a vegades en forma de salts i converses, però tenim en primer pla la denúncia d'aquelles veus que es van tancar a força de cops. Dels desapareguts, dels torturats, de la tortura d'un poble per criticar a un dictador.



La repressió de l'Estat Xilè i les accions del poble la veiem a escena en diferents moments. No falta les projeccions del poble en diferents moments per donar més força en alguns moments. Igual que la música que ens acompanya i es canta durant la funció. En aquest cas podem veure i escoltar al cantautor Victor Jara un dels xilens torturats i assassinat pel dictador.

En el mateix veiem que les dones són víctimes de la violència de gènere pels torturadors d'aquesta dictadura. Però part d'aquesta violència també la pateix el col·lectiu LGBTQIA en una part aplaudida a l'escenari per aquesta denúncia a vegades silenciada. Molts parlaran de discriminació, de repressió o de tortura.

He sortit fascinat com l'altra vegada. Com he indicat a l'inici cuiden cada aspecte de l'espectacle, com el fet dels focus moguts directament per part de l'equip i les imatges i vídeos que podem anar apreciant durant la funció. Totalment recomanable en la meva opinió. No deixeu l'oportunitat de veure aquesta obra. Podeu veure la resta de la meva opinió sobre "Allende" al següent enllaç

Primer de tot he de comentar que segons la meva opinió em va agradar molt aquest espectacle. I he dubtat entre un 4 o un 5, però com no hi ha possibilitat de votar un 4.5 de moment, tampoc veig lògic votar-la amb un 5. Però tal com veure-ho si llegiu l'opinió és molt recomanable.

“Allende” és el sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker.

Els muntatges de Jessica Walker, tot i que toquen temes seriosos, disten del realisme tal i com l’entenem. Són muntatges on la metàfora i el simbolisme hi són sempre presents. En aquesta ocasió Walker agafa com a metàfora central la música, el llenguatge i la simbologia d’una simfònica per explicar-nos un part de la història que encara està viva. 

La posada en escena també està plena de simbologia i metàfores. Les dotze grans làmpades metàl·liques que pengen del sostre simbolitzen per un costat: les sales de tortura (quan són colpejades per els militars), i en cassolades de protesta (quan són colpejades pel poble). Les sabates que envolten tot l’espai escènic simbolitzen les persones desaparegudes durant la dictadura de Pinochet. També es pot veure una part dels actors escenificant el mural reivindicatiu que hi ha pintat en un dels centres de tortura de la DINA. Un faristol convertint-se en un atri on alguns protagonistes fan els seus discursos, o en una arma de foc en mans dels militars. El taulell d’escacs pot simbolitzar tres coses, l’afició que hi tenia Allende des de ben jove per aquest joc ,el lloc on es feien les partides (el palau de la Moneda, residencia dels presidents xilens) i el preludi a la caiguda.

El gos que veiem a escena, és Chagual. Hi ha un noi que l'acaricia, possiblement és Salvador Allende de jove. És una imatge que desprèn tendresa. És un adéu.

La música és un altra element important en tots els muntatges de Jessica Walker. Música en directe. Música popular, urbana i clàssica. Escoltarem la veu del poble cantant l’himne de protesta xilè “El pueblo unido jamás serà vencido” , al cantautor xilè Víctor Jara (assassinat i torturat poc després de la mort d’Allende) cantant  un dels seus temes més coneguts  “Manifesto”  i al personatge de Pinochet parlant a ritme de música urbana.

Com a principal font d’il·luminació s'utilitzen un parell de focus manipulats manualment per crear tot l’ambient necessari al llarg de la representació. El resultat és realment impressionant.

La interpretació com sempre brutal!!! L’entrega de totes és impressionant. Impressionant en tots sentits: interpretació, moviment i expressió. En els muntatges de Jessica Walker hi ha constants canvis de vestuari, multitud de personatges a interpretar, coreografies, canvis d’atmosfera, molt de moviment,... Molt encertada la caracterització d’Allende, i brutal interpretació de Carlos Martín-Peñasco.

L’obra se’ns planteja de manera no lineal. Fa salts en el temps, i hi ha encreuaments entre personatges.

"Allende" ens mostra a la persona (pare, espòs i fill) i al líder popular (al polític, al constitucionalista i al revolucionari). "Allende" és la memòria de un poble que ha patit i pateix les conseqüències de una dictadura.

A escena veureu transitar un munt de personatges. Víctimes i botxins. Revolucionaris, torturadors, soldats, estudiants, desapareguts, les mares dels desapareguts, intel·lectuals, dictadors i presidents.

Escoltareu discursos electorals, cants de llibertat i un fragment de de l’obra poètica de Pablo Neruda “Incitación al Nixonicidio y Alabanza de la Revolución Chilena”

Veureu situacions desagradables i doloroses. Persecucions, humiliacions i tortures com l’anomenada “parrillazo”. El plor de les mares. El clam del poble. Les xifres esgarrifoses de les víctimes de la dictadura. La veu dels marginats. Les fotografies de les víctimes.

“Allende” és la veu i la memòria d’un país. És una denúncia i un clam de llibertat. És un homenatge i un cant per la pau.

“Allende” és Chagual, Mama Rosa, “Chicho”, “Tati”, Hortensia Bussi, Pablo Neruda, Víctor Jara, Nixon, Augusto Pinochet, les mares dels fills desapareguts, les víctimes de la dictadura, el clam d’un poble demanant justícia,...

“Allende” és Jessica Walker

Suposo que queda clar que "Allende" m'ha agradat molt i que sense cap mena de dubte us la recomano.

M’agrada molt la metodologia de Laboratorio Teatro, el seu estil, la manera de portar a escena els temes a tractar. Per mi és traspassar la cortina negra que separa la recepció del teatre, i entrar en un món totalment màgic i fascinant. L’espai té quelcom especial. És un lloc que a mi personalment em transmet tranquil·litat, tot i que sé que el que veuré no serà res semblant a una comèdia, ni a un sainet.

Us convido a que hi aneu. No us la perdeu !!!

Ahir dijous vam assistir a l'estrena del sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, ALLENDE, un homenatge a Salvador Allende, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker.

En aquest treball, Jessica Walker tracta un tema que va viure en primera persona durant la seva infància i adolescència a Santiago de Xile, com ella mateixa diu en començar l’obra.

…… “Una deuda pendiente con el Chile quebrado de mi infancia y las voces y cuerpos de hombres y mujeres, niños y ancianos mutilados, muertos y desaparecidos. 1973 ó 2019 ¿En que año estamos?, se preguntan las mujeres de la obra “ .….

Una proposta que és un homenatge a la persona que hi havia darrere del polític Salvador Allende (1908-1973) que va morir el dia 11 de setembre al Palau de La Moneda de Santiago de Xile. Un polític que va crear poder popular amb el poble.

El dia 11 de setembre de 1973, August Pinochet, Comandant en cap de l'Exèrcit Xilè, que el mateix Allende havia nomenat 18 dies abans, va liderar un cop d'estat, bombardejant el Palau de la Moneda.

Després d'aquell dia Xile va viure 15 anys de dictadura. Una dictadura amb milers de detinguts i desapareguts, tortures, violacions, ... en una constant vulneració dels drets humans.

Nosaltres, l'Imma i en Miquel, vàrem viure aquest moment històric molt intensament, ja que llavors érem molt joves i estàvem força polititzats. Una època de manca de llibertats a casa nostra, en què lluitàvem per deslliurar-nos de la dictadura franquista i corríem força sovint davant dels "grisos". Potser per aquest fet, esperàvem molt més d'aquesta proposta escènica i malgrat que ens ha interessat, com sempre ho fan tots els espectacles d'aquesta companyia, també en part ens ha decebut una mica.

Carlos Martín-Peñasco és Salvador Allende i Roser Vallvé és la seva filla Beatriz, “Tati la revolucionaria” .... tots dos han estat magnífics en aquests papers, i han interpretat també altres papers.

Han actuat també Jùlia Aymar, Lluís Gutiérrez, Yannick Munch, Celeste Ramos, Paloma Remolina Gallego, David Soler Close, Jessica Walker i Carola Zafarana, amb resultat, al nostre entendre, molt desigual. En algun cas hi ha problemes de vocalització.

La proposta està construïda amb la música com a fil conductor i la simbologia d’una orquestra simfònica per representar aquest moment convulsiu de Xile i parlar del conflicte entre llibertat i dictadura.

Una peça que ens parla de Salvador Allende “Chicho”, i dels personatges que el van envoltar, com la seva filla Tati, la seva dona Tencha, la seva mainadera “Mama Rosa” o les seves amants. Dels que van ser coetanis com Victor Jara o Pablo Neruda. Ens parla d’Augusto Pinochet i dels soldats, dels revolucionaris, dels torturadors i de les víctimes. Ens parla de les mares dels desapareguts i d’altres personatges que no estan relacionats amb la realitat xilena però pretenen ampliar la perspectiva de tot plegat. Un viatge no lineal des de la infantesa de Salvador Allende fins al plebiscit del 1988.

Una dramatúrgia col·lectiva amb una escel.lent posada en escena, en la línia del que ja ens té acostumats el teatre de Jessica Walker, amb moments molt potents que atrapen l'esperit. L'escenografia està presidida per dotze grans llums que remeten a les sales de tortura. Amb música en directe, al piano, amb Carola Zafarana i les projeccions de Jùlia Aymar, han completat la magnífica il·luminació de Jessica Walker.

Un enfocament metateatral entre actor i personatge amb un moment molt reeixit en el duo entre Salvador Allende i Augusto Pinochet.

Tot i que no ens ha arribat a commoure com les propostes anteriors de Laboratorio Teatro com "Helen", "Asi habló Zaratustra", "Altazor", "Quien va!", i "Hamletología" (podeu accedir a les seves ressenyes clicant a sobre del nom de cada proposta), ... no podem deixar de dir que paga molt la pena veure els espectacles d'aquesta companyia, que tenen un un segell propi molt marcat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ