A De l’amistat (2024), Las Huecas reflexionaven sobre la relació d’amistat entre elles mateixes a partir d’una autoficció que els permetia riure’s dels seus errors i posar en dubte les certeses que creiem tenir sobre la naturalesa de les relacions amoroses. Algo de amor complementa el muntatge anterior per a seguir donant voltes a la morfologia de l’amistat, aquest cop, a partir d’una conferència performativa, un gènere que opera en els marges, que allibera la conferència acadèmica de la seva seriositat un pèl encarcarada perquè esdevingui un espectacle.
Marta Echaves és qui s’encarrega d’impartir la conferència que ens parla de l’amistat en l’era del realisme capitalista, amb una sèrie de preceptes a partir de l’obra i les idees de Mark Fisher, mentre al costat, Las Huecas es tatuen en directe, potser com un acte d’amistat perdurable en resistència a us sistema que tendeix a centrifugar els elements per a desunir-nos. El contingut de la xerrada es pregunta pel lloc que ha d’ocupar o que pot ocupar l’amistat enmig del neoliberalisme més salvatge, que ens condueix a l’individualisme més exacerbat. A mitja conferència/representació comencen les interferències entre els dos focus a l’escenari fins que alguna cosa provoca una mena desconstrucció del discurs, que, qui sap, és possible que no satisfaci l’anhel de Las Huecas de resistir-se a la força desintegradora i alienant del realisme capitalista que tot ho cobreix.