Akelarre ho és menys del què esperava. La caterva de bruixes que al principi sembla situar-se en una dimensió fosca des d’on desplegar els seus poders, es decideixen, finalment, per zones més lluminoses i una mica més ingènues.
The Feliuettes aborden en aquest cas la reivindicació feminista des de la ironia amb la intenció de denunciar la ignorància que va associada irremeiablement al masclisme, però es passa de frenada. En l’afany de paroditzar el masclisme i els seus protagonistes, Akelarre acaba desdibuixant el missatge amb un reguitzell de tòpics que no fan justícia a la realitat masclista.
L’escenografia, les coreografies i el vestuari són tot el que queda de la missa negra que prometien al principi. The Feliuettes escullen un terreny menys punyent en qel qual hi trobem a faltar més gamberrisme.
