Senalló, soll, fitorada, tudar, xulla, sagí, saïm, xueta, quartó, capolar, perxades, llobades, roïssos, rapar, sòtil, torcar, llenegar, xerec… Totes aquestes paraules les escoltareu a Acorar, aquesta perla que ha regalat Toni Gomila al món.
Plantejat com un monòleg, reviu el ritual de la matança per repassar el microcosmos que conforma la societat mallorquina. Una societat on la condició d’insularitat feia que les coses canviessin molt a poc a poc i les tradicions imperessin en les relacions socials. Una societat on el ràpid progrés arengat pel turisme de masses ha fet evolucionar convulsament i amb no poques contradiccions. Bé, una mica com a tot arreu però a la mallorquina manera.
Una interpretació convincent i sentida, una posada en escena sòbria i valenta, tot al servei d’un text deliciós que molts espectadors han decidit conservar a les seves llibreries a la sortida de l’obra. Si estimeu la llengua, si us atrau la cultura mallorquina, si us agrada el bon teatre i encara no l’heu vista… No ho dubteu, deixeu-vos acorar.