No és Parsifal, només és una opereta, però es posa bé, és digestiva, no demana esforços per part de l’espectador, i diverteix. Carpe diem. David Pintó li han donat la volta a un conte de Schnitzler i n’ha fet un divertimento, una joguina amb molt bona música. Teatre sense complicacions (per al espectador), amb una posada en escena simple però efectiva, un suport musical mínim, però de molta qualitat (piano i violí) i uns actors que s’han deixat la pell explicant-nos com van matar l’avorriment canviant la roba de burgesos per la de menestrals… i caient a les xarxes de l’amor. Res de nou, però molt ben dit.
¡Enlace copiado!