“A.K.A” és un d’aquells espectacles que ho te tot per esdevenir un èxit rotund: text, interpretació i direcció.
El text de Daniel J.Meyer és magnífic. Us recomano la seva lectura. Magnífic !!!
La interpretació d’Albert Salazar m’ha deixat clavada a la butaca. Brutal!!! Quanta energia, quina manera de transmetre. Moviment, coreografia, expressivitat, interpretació. Tot de deu. Un actor que realment m’ha sorprès pel seu gran nivell interpretatiu.
Pel que fa a direcció, haig de felicitar a la Montse Rodríguez, per una posada en escena i una direcció interpretativa i de moviment extraordinaris.
Carlos és el protagonista d’aquesta història, un noi amb inquietuds i somnis com la resta dels seus companys de generació. Un noi de quinze anys que s’enfada com qualsevol noi de la seva edat, que fa esport, que pensa que els seus pares són uns pesats, que li agrada escoltar música a tot volum dins la seva habitació. Un noi que li agrada cantar i ballar, que l’escola la troba avorrida, que li agrada sortir amb els seus “colegas” i que com la resta de xavals de la seva edat es mou per les reds socials.
En Carlos és la representació d’un noi d’entre tants, que tot i que són part d’aquesta societat, es senten rebutjats. Són nois que viuen en un aparent “no però sí”, que no entén perquè se’ls demana que s’han d’integrar, (si sóc d’aquí de tota la vida!!!). Són nois que se’ls jutge pel seu aspecte físic.
I jo em pregunto, com és possible que en un país on hi conviuen múltiples identitats, no existeix la igualtat?, perquè no s’intenta mirar a la persona i no allò que representa?, perquè la gent no mira més enllà del color de la pell?
El racisme i la xenofòbia, d’alguna manera són inherents a la societat. Classifiquem el món i les persones segons l’aparença, la nacionalitat o la religió, creant estereotips que moltes vegades no s’ajusten a la realitat i que fan molt de mal a qui les pateix.
El racisme és un tema que m’indigna molt. Jo vaig sortir molt afectada d’aquesta obra, emocionalment em va provocar molts sentiments. Dolor, ràbia, vergonya i impotència.
“A.K.A” és un muntatge que remou i que fa reflexionar.
Totalment imprescindible !!!
“A mi…m’és igual. Creia que era una cosa, però no. Després de tot, el que creguis que ets, no és tan important. Es lo que es.”