Pepa Plana és tot un referent en el món del pallass@s, de fet és la pallassa més reconeguda dins el món teatral tant a nivell nacional, com internacional.
La Cia. Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa en un món majoritàriament dominat per homes; de fet l’espectacle “Veus que no veus” és un reclam a la invisibilitat femenina dins el món del pallassos. Perquè de pallasses n’hi ha moltes, Jimena Cavalletti, Fanny Giraud, Andrea Christiansen (“Pimpolina”,Merche 8A, Victoria Alcaraz, Cristina Solé Freixa, Tita Reme, Luara Mateu, Montse Trias (“Sta.Titat”), Gina Segura (“La Churry”),….en són només unes quantes d’una llarga llista. Totes elles són veus que no es veuen, però hi són.
“Veus que no veus” es va estrenar a l’Octubre de 2018 en el 18 Festival de Pallassos de Cornellà. Malauradament diumenge va ser l’últim dia de representació, però no patiu, que per Nadal tornen !!!.
Entra i surt.
Carrega i descarrega.
“Veus que no veus” és un espectacle pensat per un públic adult. Les protagonistes són dues dones que ens expliquen una història; una història que de la mateixa manera que una matrioixca és plena d’altres històries.
Dues pallasses, la Pepa Plana (Pallassa Augusta) i la Noël Olivé (Pallassa Blanca) sota la direcció d’en Joan Arqué . També cal destacar l’original escenografia de Xavier Erra, l’espectacular vestuari de Rosa Solé i la meravellosa música de Lluís Cartes.
Joc, humor, poesia i veritats en veu alta i clara de dues heroïnes del segle XXI.
“Veus que no veus” és una reclamació a la invisibilitat femenina dalt dels escenaris davant d’un món dominat pels homes. És una reivindicació a la figura de la pallassa. És un homenatge a totes aquelles dones (avies, mares) que no van poder ser pallasses. És una denúncia a que la dona se la segueixi tractant com un objecte. És el rebuig als acudits masclistes i sexistes. És una aclucada d’ull a la meravellosa Mary Santpere, que als inicis dels setanta es va incorporar al món del circ interpretant personatges inhabituals en una dona.
Pepa Plana i Noël Olivé fan un repàs a una llarga llista d’insults que pateixen les dones ( escalfabraguetes, bagassa, berganta, buscona, puta, pallassa,…),de declaracions com la de Charlie Rivel “Les dones no serveixen per fer riure”, acudits masclistes que prefereixo no recordar, i lletres de cançons de contingut masclista com la de “Los días de la semana” de los Payasos de la Tele.
A “Veus que no veus” la Pepa Plana ens parla de desigualtats, i reivindica que hi hagi més presència de dones a escena, ja sigui dirigint, programant o interpretant teatre.
Si us agrada el món dels pallass@s, no us podeu perdre aquest magnífic espectacle.
Forts aplaudiments i tot el públic dempeus.
Recordeu, aquest Nadal a l’Escenari Joan Brossa.
Per cert aquest divendres a les 22,30h les podreu veure a la platja d’Ocata dins el Festival Ple de Riure que es fa a El Masnou.