T de teatre fa 25 anys i ho celebren amb una obra plena d’històries properes, elaborades i ben executades tant escènicament com interpretativament.
La veterana companyia d’actrius ha caminat molt des d’aquells Petits contes misògins i Homes! que molts encara guardem a la memòria. Progressivament ha anat passant del teatre més despullat i directe a un de molt més sofisticat i televisiu sense perdre mai el seu segell.
L’obra ens mostra la vida adulta de quatre dones que s’enfronten a situacions noves per les quals ningú les havia preparat. Aquests fragments de vida tenen com a leit motiv el «viure fa mal» però sense perdre mai el sentit de l’humor. Les històries es relacionen tangencialment entre si oferint una clara sensació d’unitat i frescor. Crec que és molt encertat el fet que no totes estiguin treballades des del mateix punt (algunes són més místiques, d’altres més paròdiques…) però que respectin un to uniforme.
La flaire d’homenatge que es desprèn des del primer minut és tendre i sincer i apropa l’obra al públic seguidor de la companyia. No obstant això, fa la sensació que moltes vegades s’ha treballat molt més la mirada cap al passat i no tant mostrar una llavor de nous projectes.