Una construcció de plàstic, entre un laberint i una espiral, sembla dibuixar a l’escenari una al·legoria del que acollirà al llarg de noranta minuts: un muntatge intimista que, durant tres actes in crescendo, s’endinsa en la psicologia de quatre dones d’una família mentre l’espectador s’esforça a descobrir la part de veritat i la de fantasia per discernir els sentiments reals de les emocions fingides.
Quatre dones i el sol va ser escrita l’any 1964 per Jordi Pere Cerdà (1920-2011), pseudònim d’Antoni Cayrol, poeta i dramaturg rossellonès. L’adaptació que n’han fet ara Pere Tomás i Roger Casamajor, que dirigeix l’espectacle, ens acosta força fidelment a la versió original del text. I és que la potència lingüística ajuda a forjar la personalitat i el caràcter dels quatre personatges rurals de l’obra: Margarida (Annabel Castan), Vicenta (Irina Robles), Bepa (Jèssica Casal) i Adriana (Núria Montes).
La progressió del text demostra que, a pesar dels abismes de visió i de raonament que les allunyen, les protagonistes s’assimilen i s’entenen més del que sembla, malgrat tot, a causa de les circumstàncies: la presència del record i l’absència dels homes enmig d’un període bèl·lic i de reclusió. Les bones interpretacions del muntatge, produït per Escena Nacional d’Andorra, permeten explorar els matisos de l’univers que es genera quan conflueixen la repressió, el desig i l’amor.
