Monopoli, de Mar Monegal, una de les dramaturgues de referència dins del teatre català actual, va resultar ser el text guanyador del X Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020. Es va estrenar a principis d’any a la Sala Atrium, però no ha estat fins ara, al Teatre Eòlia, que he pogut gaudir finalment d’aquesta fantàstica comèdia dramàtica.
Monopoli és una obra que ens parla sobre el capitalisme i l’especulació immobiliària. Ho fa d’una manera divertida i original, amb una partida de Monopoly, un dels jocs de taula comercials més venuts del món sobre béns immobles, que a part de donar molt de joc a la història, és a la vegada molt clarificador pel que fa al sentit de l’obra.
«El Pol i la Montse són el prototip d’una generació que es va criar en analògic per viure en digital, una parella de joves-vells, que quan comença a trobar un cert equilibri, rep una carta on els notifiquen que se’ls ha acabat el contracte de lloguer i que tenen tres mesos per buidar el pis i tornar les claus»
Monopoli és una obra de petit format amb molt sentit de l’humor. Divertida i crítica a la vegada.
El text és genial, divertit, dinàmic i a la vegada punyent, compromès i crític.
Els actors són meravellosos. Sara Espígul i Edu Buch ho fan amb tanta naturalitat i complicitat que ens resulta tot creïble.
Tot i que la posada en escena és bastant minimalista, inclou unes projeccions, que reforcen el muntatge.
Monopoli és un espectacle on els protagonistes es relacionen amb l’espectador d’una
manera directa, trencant la quarta paret però, a la vegada, sense trencar el pacte de ficció.
Un text molt proper on conviu passat i pressent. El present amb les xarxes socials i el passat amb alguns detalls que, als de la meva generació, ens fa somriure i reviure moments nostàlgics que formen part de la nostra infància més innocent.
Monopoli és una àcida crítica al capitalisme actual, que reflecteix, amb molt sentit de l’humor, les conseqüències socials d’aquest model socioeconòmic capitalista a partir del problema d’habitatge d’una parella. Una partida divertida i demolidora que ens fa reflexionar sobre el valor de l’individu, els límits de la llibertat i com el capitalisme modifica les relacions humanes.
En resum, un muntatge amb un text fantàstic i unes interpretacions genials, que recordaré durant força temps.
Malauradament ha estat pocs dies en cartellera i les entrades s’han exhaurit molt de pressa.
Possiblement hi haurà bolus. Si és així, no us la perdeu!