L’Oreneta de Guillem Clua, un dels dramaturgs més internacionals, innovadors i versàtils de casa nostra i del teatre nacional actual, està inspirada en l’atemptat que va ocorre en un bar d’ambient, el Pulse d’Orlando (EUA), durant el juny de 2016, en el qual van morir unes 49 persones.
Abans que aquesta meravella es pogués veure al teatre La Villarroel de Barcelona, han hagut de passar cinc anys. En primer lloc, es va estrenar al Cervantes Theatre de Londres (2017), ha estat de gira en més d’una quinzena de països (Atenes, Montevideo, Itàlia, París…) i fa un parell d’anys es va estrenar al Real Coliseo Carlos III de Madrid, interpretada per l’actriu Carmen Maura i l’actor Félix Gómez, sota la direcció de Josep Maria Mestres.
La cançó popular de l’Oreneta de Josep Maria de Segarra que dona títol a l’obra, que assegura que l’ocell sempre torna quan l’hivern se n’ha anat (bonica metàfora que resumeix molt bé aquesta història) és la cançó que uneix a tots dos personatges: l’Amèlia (Emma Vilarasau) i en Ramón (Dafnis Balduz). De fet, els protagonistes d’aquesta història en són tres, perquè tot i que el protagonista principal no surt presencialment a escena, hi és present durant tota la representació.
L’Oreneta combina comèdia, intriga i drama. Passa de la cordialitat a l’enfrontament per arribar a l’entesa. Hi ha moments de tensió i girs inesperats. La tensió entre els dos personatges va in crescendo a mesura que avança la funció. L’emoció traspassa la quarta paret i ens remou. Escoltes a un i a l’altre, intentes posar-te en el seu lloc i entendre les dues formes de veure les coses.
Es tracta d’una obra que ens fa reflexionar sobre la por, la intolerància, l’acceptació, la culpa i el dolor. És una història de retrobament davant la pèrdua. És trobar el punt en comú entre les diferències generacionals davant un mateix fet. Però per davant de tot, és una història d’amor que transcendeix a la mort.
A L’Oreneta es toquen molts temes, com la incomprensió, la por a saber i la por a dir, l’homofòbia, l’orientació sexual, les diferències generacionals, els tabús i les pors. L’enfrontament i el punt d’unió entre dues maneres de veure la vida, dues maneres d’entendre l’amor i dues maneres d’assumir la pèrdua.
L’Oreneta és una obra que t’arriba fins al moll de l’os, que commou i remou per la sensibilitat i realisme que desprèn el text i la magnífica interpretació de tots dos actors.
Imprescindible!
