Una nova proposta de l’Espai Texas aquest cop “Llegat” una proposta de Daniel J, Meyer amb una gran Àngels Gonyalons, un magnífic Pau Oliver i Marc Pociello. Un dels èxits de la passada temporada i que em vaig perdre i que per fí he pogut veure-ho gràcies al Texas.
Una obra que captiva a tot el públic amb una trama carregada d’emocions i tensions familiars.
Primer veiem com una familia desestructurada per la mort del pare i que destapa les relacions entre mare i fill. Però de mica en mica veiem que hi ha altres temes sensibles que contrueix durant la trama de l’obra amb diferents capes i lectures.
Amb una interpretació de Gonyalons com a matriarca de la familia, i un emocional Marc Porciello, he descober com el brillant Pau Oliver aporta una intensitat en les dues cares del seu paper, presentant una intensitat i força del personatge que més tard va sent el vulnerable de l’obra.
Meyer parteix d’una premisa que sembla inicialment simple, però que de mica en mica va desgranant diferents emocions i com una ceba ens va explicant la relació entre mare i fill .
El llegat d’una mare al seu fill és molt més que una herència material, és el tresor emocional, el conjunt d’experiències, records i valors que poden perdurar molt més enllà de qualsevol bé material. Quan la mare arriba a un moment que s’adona que tots els bens materials que ha deixat com herència al seu fill, veu que vol buscar una manera de deixar un llegat molt més profund. Tot plé de records i de vivències.
Aquest llegat, és una lliçó de vida, d’amor incondicional i la forma d’entendre el món i la vida molt diferent.
Aquesta obra m’ha obert els ulls, i veus que en els moments dificils, el saber estar, el superar obstacles i afrontar la vida amb esperança pot ser un refugi per tots, tant mare i fill (i a la vegada l’espectador).
Només puc donar elogis per tornar-la a programar (i donar-me possibilitat de veure-la) i que hauria d’omplir cada dia de funció.
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç