L’hora blava podria ser qualsevol moment del nostre món, en aquest cas és el d’un espai sense localització i atemporal. Fet a destacar, ja que ajuda a l’espectador a no sentir-se influenciat pel context, a més, l’escenografia austera i discreta és la justa i necessària per fer imaginar als ulls dels espectadors la resta de l’estança per donar-li encara més un toc de personalització diferent i fer-la diferent. La companyia La Santa incorpora uns efectes de llum i so ideals per situar el moment de l’escena i ambientar millor el text. El duet d’artistes t’acompanyen a viure tots els sentiments possibles; bogeria, esperança, amargura, amistat… Però la cosa no queda aquí, i és que a més, el text amaga un rerefons filosòfic sobre la nostra participació en la Terra on el farer i el biòleg, interpretats per Adrià Olay i Pau Sastre, ens mostren magníficament, amb només 70 minuts, com la passivitat indestructible o la implicació íntegra amb un simple gest, pot canviar-ho tot, o si més no a ajudar al canvi.
A partir d’aquí tu decideixes: ser farer o ser home de la nit de les estrelles?