El Teatre del Raval és un dels pocs teatres on cada temporada s’hi programa alguna obra inspirada en algun clàssics del cinema dins el gènera del suspens. Així dons, després de l’èxit obtingut amb «Testimoni de càrrec» i «La visita inesperada», tornen a apostar per un altre dels clàssics del misteri amb «La dona de negre» , una obra de l’escriptora Susan Hill, publicada el 1983 i que es va estrenar per primera vegada al Scarborough Theatre (Yorkshire) l’any 1987. La versió que es pot veure al Teatre del Raval és una traducció i adaptació de Tamara Aguilar, dirigida per l’actriu Empar López, i interpretada per tan sols dos actors Carlos Vicente en el paper de l’Arthur i Gerard Clavell en el paper de l’actor.
Una de les raons per les que penso que ja paga la pena de anar a veure «La dona de negre» és per què es tracta d’una obra de teatre que ens parla de presències sobrenaturals i malediccions, gènere poc habitual en el teatre.
Cal dir que hi ha moltes coses positives a dir d’aquest muntatge, com l’escenografia que m’ha semblat genial. M’ha agradat molt la utilització de tot l’espai teatral per la posada en escena. Sensacional els efectes sonors i l’ambientació, tot i que jo li afegiria música de misteri per crear una mica més de tensió en l’espectacle i a l’espectador. Les interpretacions han estat prou convincents, però crec que en Carlos Vicente hauria de treballar una mica la fluïdesa dels diàlegs per tal de donar-li encara més credibilitat al que està dient; però també hi ha alguns aspectes a millorar, com la durada de l’obra, que sense ànims d’ofendre, m’ha semblat un pel llarga i feixuga, crec que una retallada de text en alguna de les escenes no li aniria gens malament.
Si sou dels que us agrada les històries de misteri, aneu a veure “La dona de negre”.