La dona de negre

Té coses bones, les interpretacions están bé i l’escenografía està molt ben aconseguida, però crec que l’han allargat massa i hi ha troços que es fan pesats.
En general crec que si la puleixen una mica, retallen algunes parts que no són necessàries, etc… en resum, si li donen una volta crec que podría estar molt bé.

M’ho he passat molt bé. Té recursos molt bons per fer volar la imaginació i t’atrapa fer de l’inici.
L’únic però que li posaria, és que els primers minuts es fan una mica pesats, però després agafa ritme i és molt immersiu.

Una tarde perfecta, dos horas de obra que se han pasado volando. Consiguen introducirte en la obra, risa, emocion, misterios. Dos actores geniales. Un guion con una descripcion de la escena genial.

Sensacional! Imprescindible si voleu passar una bona estona de misteri

Buena puesta en escena, te introduces en la historia y formas parte de ella desde el minuto cero, toques de humor que armonizan las dos horas de la misma, solo eres consciente del tiempo cuando ha acabado. Totalmente recomendable.

Tot una sorpresa, emocio creixent, que fa que t’aferris a la butaca
Les gairebé dues hores sense mitja part, amb diàleg sense parar, les notes d’humor, la magnifica descripcio del moment, fa que la funció passi volant. Imprescindible!

Apasionado de la novela de Susan Hill y alentado por el buen sabor de boca que me dejó la adaptación cinematográfica en cuanto me enteré que el Teatre del Raval programaba su versión escénica no me lo pensé 2 veces! Además que las últimas veces que he ido a ese teatro he disfrutado muchisimo con sus obras.
Pero esta vez no ha sido el caso…
La obra tiene un serio problema de ritmo. Su primera media hora es soporífera y la platea se ha llenado de bostezos y de destellos de móviles (la gente no puede ser más maleducada).
Más adelante la cosa mejora gracias sobretodo a la gran ambientación, los maravillosos efectos de sonidos y la aparición fantasmagórica de la mujer de negro.
Pero no consigue atraparme ya que nocuenta nada nuevo que no supiera ya de la historia.
Esta vez me da la sensación que han pinchado. Me sabe mal…

Avui al Teatre del Raval he estat veient aquesta obra basada en la novel·la «The woman in black» escrita per Susan Hill el 1983, adaptada per al teatre per Stephen Mallatrat el 1987, traduïda i adaptada al català per Tamar Aguilar i magníficament dirigida per Empar López. L’argument tracta d’un advocat que viu traumatitzat per una experiència que va tenir en el passat i un actor, al que aquest recorre perquè l’ajudi a muntar-la en un teatre, donant-li forma per poder explicar-la a la seva família, alhora que reviure-ho per tractar de desfer-se dels somnis i records que el turmenten. Si a l’experiència i solvència de Carlos Vicente li unim la química que es crea amb el jove actor Gerard Clavell (a qui no recordo haver vist anteriorment) i el arrodonim amb el perfecte ambient creat per una aconseguida il·luminació i uns efectes sonors magníficament sincronitzats el resultat no pot ser altre que el que és, una obra que al principi em semblava lenta però conforme avança agraeixes aquesta pausada dicció que el que aconsegueix és que et vagi atrapant més i més fins arribar a l’inesperat final. Una obra per passar una molt bona estona i un imprescincible per als amants de la novel·la negra iI veure el cartell de entrades exhaurides, tambè agrada.

Muy bien hecha. Conocía la historia y no veía cómo podían escenificarla pero el resultado ha sido espléndido.
Lástima que el barrio dónde se sitúa el teatro esté tan degradado como para que al salir lo hagas en una nube de humo de marihuana de los que están fumando en la puerta

No m’ha agradat gens, molt llarga i avorrida