Si heu vist el muntatge que de La cantant calba es fa al Théâtre de la Huchette de París des de fa més de seixanta any ininterrompudament, no podreu evitar que us ressoni si també assistiu al muntatge que Associació Cultural Món Animal presenta aquests dies al Teatre Almeria de Gràcia del clàssic d’Eugène Ionesco. El text del rumanès desmunta els mecanismes i rutines de l’ús del llenguatge, es riu del seu ús i del seu abús per a acabar carregant-se els convencionalismes que, diàriament, regeixen les vides dels éssers humans.
Tres ingredients: l’angoixa, l’humor y el contrasentit per atacar el moll de l’os de la qüestió: la soledat de l’ésser humà, la insignificància de la seva existència. La traducció clàssica de Bonaventura Vallespinosa segueix essent brillant, amb la musicalitat i el ritme trepidant que exigeix la ¿història? Míriam Puntí fa una posada en escena sense floritures, intel·ligent, conscient que la força és al text i als actors i les actrius. L’elenc està a un nivell de dicció, expressivitat i vis còmica altíssim, especialment Montse Rodríguez, que fa una Sra. Smith tan histriònica com cal, divertida, boja i atractiva tot a la vegada. Els sis protagonistes desfan el llenguatge, l’esfilagar-se’n i desmunten la seva suposada lògica interna per posar de relleu l’absurd de l’existència i la inevitable incomunicació.
Els setanta minuts són vibrants, entretinguts i graten prou fondo per entendre que Ionesco parla de nosaltres i que Puntí ens ho transmet amb el to i el ritme precisos per a que l’experiència sigui rodona.