I si aquella cosa fos greu,…eludiríes les teves responsabilitats?
Dins el Cicle Valors Familiars en Escena que es pot veure al Teatre Gaudí, hi ha programada l’obra “Karen” d’Ever Blanchet. Es tracta d’un thriller inspirat en fets reals que ens fa reflexionar sobre quins són els límits en la sobreprotecció dels fills, i quines són les seves conseqüències.
Dues famílies es veuen obligades a prendre decisions davant d’un esdeveniment tràgic. Son persones amb estudis i per tant no ignoren la gravetat dels fets. Cal actuar ràpid i trobar una sortida.
“Karen” és una reflexió crítica sobre l’ètica i la moral, el bé i el mal, el desig i la voluntat, la raó i la consciència.
Coses que m’han agradat de “Karen”, i coses que no m’han convençut:
Per exemple, la idea argumental m’ha agradat molt, penso que abordar el tema sobre, quins són els límits de la sobreprotecció dels pares envers els fills és molt interessant. Tots els que tenim fills tendim a sobre protegir-los, conscient o inconscientment; “Karen” ens fa replantejar-nos si tot fet és justificable.
M’ha agradat molt la posada en escena. Minimalista i alhora simbòlica.
Pel que fa a les interpretacions m’han semblat una mica desiguals, per un costat hi ha actors que m’han agradat molt la seva manera de treballar el seu personatge, però a la contra, n’hi ha hagut d’altres que els hi falta una mica més de naturalitat.
Que els principals protagonistes siguin els personatges absents a escena m’ha semblat molt original.
Hi ha algunes coses que no les vaig acabar d’entendre, com lo de l’animal dissecat, l’adopció del marroquí o per quina raó també marxa el pare cap a Austràlia.
Reflexió final. Com a mare, no sé que faria si em trobés en el la situació d’aquestes famílies; el que sí sempre he dit als meus fill és que, tots els actes tenen les seves conseqüències, i cadascú de nosaltres és responsable dels seus actes.