Amb 32 anyets, Stephen Sondheim ja era un talentós compositor destinat a capgirar el gènere del teatre musical. Les seves últimes feines havien estat de lletrista a West Side Story (Leonard Bernstein) i Gypsy (Jule Styne). Però llavors va conèixer al productor Harold S. Prince, qui l’acompanyaria al llarg de la seva trajectòria, i van estrenar el seu primer gran musical: A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, aquí Golfus de Roma. La peça està basada en tres farses de l’autor clàssic Plaute (251-183 aC) que narren les peripècies de l’esclau Pseudolus per aconseguir la seva llibertat, tot emparellant al fill dels seus amos amb una jove verge acabada d’arribar a la ciutat. Durant més de dues hores se succeiran equívocs, enganys, canvis d’identitat, jocs de paraules, carreres, i cops. La diversió està servidíssima en aquest vodevil que porta quasi 2000 anys reinventant-se.
A Teatre Condal ens arriba una aposta fortíssima, festiva, exuberant i plena de talent. Sembla que els productors hagin ideat aquest Golfus de Roma al crit de: «Que no es vegi misèria!». I és que el desplegament humà en aquesta aposta (que ha costat 1,1 milions d’euros!) codirigida per Daniel Anglès i Roger Julià és enorme. A escena 26 intèrprets juguen tots els papers de l’auca: fan de músics, pallassos, acròbates, ballen i interpreten tots els papers de la farsa.
Brilla amb llum pròpia Jordi Bosch, un dels actors amb una trajectòria més extensa i variada de Catalunya, que utilitza la seva estimada familiaritat per exercir del mestre de cerimònies perfecte. Ell és l’esclau que, amb la voluntat de comprar la seva llibertat, embolicarà la troca i posarà a la resta de personatges entre l’espasa i la paret, una vegada i una altra. Havíem conegut la vis musical de Bosch al musical SPAMALOT (Monty Python. Dir. El Tricicle – Teatre Victòria), però a Golfus explota el seu clown, maldestre i astut, el seu talent natural per la comèdia. En aquesta història absolutament coral, un dels encerts ha estat comptar amb primeres espases de l’escena com Roger Julià i Mercè Martínez (el matrimoni ric), Eloi Gómez i Ana San Martín (els joves enamorats), Frank Capdet (esclau), Victor Arbelo (Miles Gloriosus, el general sexy i egocèntric) o Meritxell Duró, hilarant en totes les seves intervencions com a madame del bordell Lycus. La direcció del muntatge porta la interpretació cap a la Commedia dell’Arte i el clown: una aposta coherent i que casa bé amb el text, però embafadora per a qui no sigui amant de l’excés i l’histrionisme.
Un altre imprescindible d’aquest muntatge rau potència visual de la proposta escenogràfica de Montse Amenós, que recrea un circ fantàstic, quasi de dibuixos animats. El marc històric, que ambienta la història en la Roma clàssica, es desdibuixa entre caravanes i colors, però els vestuaris d’inspiració romana van bé per continuar tenint present que la història va d’una societat on l’esclavatge laboral i sexual era comú i acceptat, i que la pluja d’acudits còmplices amb els homes que consumeixen prostitució (entre d’altres) no resultin absolutament tan inacceptables, si tenim en compte que els van reescriure l’any 1962. Encara que no li diguin «prostíbul» sinó «casa de cortesanes», Sondheim va ser honest en les lletres que tan bé han adaptat Daniel Anglès i Marc Gómez… «Morals tomorrow!, Comedy tonight!». I aquesta és la premisa del Golfus: un engranatge còmic perfecte, servit amb comediants excel·lents i sense lectures més enllà de passar una nit estupenda. Bé que ho aconsegueixen.
