Muntar Germans de sang a Catalunya, a Barcelona i al Condal no és qualsevol cosa. El referent és tan gros, que la llarguíssima ombra (trenta anys de llargada) del muntatge de Ricard Reguant de 1994 pot ser una llosa insuportable. Daniel Anglès s’apropa al clàssic de Willy Russell conscient de la potència d’un llibret i una partitura que ja estan inscrits amb lletres d’or a la història dels musicals, així com de la importància que en l’imaginari col·lectiu d’una generació de catalans tenen els set històrics mesos de representacions del Germans… de mitjans dels 90. Alhora, però, afronta el repte amb la voluntat ferma que la música i coreografies puguin dialogar amb el nostre present, per a la qual cosa proposa una posada en escena audaç que no es deixa intimidar pel mite.
La història que va escriure Russell segueix essent vigent i parla tant de la societat dels seixanta com de nosaltres mateixos. Els personatges són reconeixibles, i els temes, extrapolables a la nostra realitat, malauradament: atur, vivenda, desigualtats socials… L’elenc és més que solvent en les escenes no cantades, però, com és lògic, són les cançons (amb els arranjaments d’Andreu Gallent) i les coreografies d’Ariadna Peya les que suporten el pes dramàtic i expressiu de l’obra. Mariona Castillo atorga la dosi justa d’emoció al personatge de Mrs. Johnston gràcies a una veu preciosa, i sense necessitat d’escarafalls transmet el patiment i la força de la mare dels bessons protagonistes. L’Albert Salazar és un Mickey amb una vis còmica agudíssima i una capacitat expressiva gens habitual.
Potser el factor diferencial d’aquest muntatge és la feina que duen a terme l’elenc de ballarins i les coreos de l’Ariadna Peya, que, de sobte, converteixen Germans… en un musical contemporani. Els ballarins carreguen bona part del contingut expressiu de la posada en escena i complementen la feina dels actors i les actrius a l’hora de transmetre l’emoció que predomina en cada escena i els estats d’ànim dels persontages.
Cal anar al Paral·lel, aturar-se al Condal i celebrar que un grapat d’artistes han decidit fer més gran la història d’amor d’en Mickey, l’Eddie i la Linda i la història d’amor entre Germans de sang i Barcelona.