Diumenge ens vam apropar novament a Porta4 Teatre, després d’una potser massa prolongada absència. El fet era poder veure i en primícia, EN ALQUILER, una proposta interpretada per Veronica Pallini (directora d’aquest petit teatre del nostre barri, Gràcia) i escrita per Mikel Fernandino.
Ell és un dramaturg i antropòleg basc que amb aquesta proposta debuta en la dramatúrgia catalana i ho fa també en el terreny dramàtic sortint, del seu registre de comèdia. Fa poc que ha obtingut la beca Montserrat Roig que li permetrà fer residencia durant dos mesos a la Sala Beckett per construir el seu nou muntatge. Ha destacat pel seu teatre breu i ha obtingut diversos premis.
Ella és actriu, docent, investigadora teatral i antropòloga nascuda a Buenos Aires. L’any 2006 funda «La escuelita», estudi de formació teatral, a Barcelona i actualment és directora de Porta4 que és una continuació ampliada d’aquell primer projecte. Productora dels seus propis muntatges, explora diferents tècniques d’interpretació i és autora de nombrosos articles sobre la dinàmica teatral i cultural.
EN ALQUILER està ambientada en dues èpoques diferents, separades per més de 100 anys; en la vaga de llogaters que el 1907 va tenir lloc a la ciutat de Buenos Aires i en l’actual gentrificació dels barris de Barcelona, fenomen que defineix quan la població autòctona és desplaçada per persones amb un nivell adquisitiu més alt.
Dues dones, les dues es diuen Victòria, una a la Barcelona d’avui, amb una feina de teleoperadora a temps parcial que no li permet pagar el lloguer. A punt de ser desnonada, lluita sola per defensar el seu dret a un habitatge.
L’altra Victòria viu a Buenos Aires, l’any 1907 i és una de les dones que va participar en l’anomenada «revolució de les escombres», on grupalment van defensar el seu dret a un habitatge.
Dues dones d’una mateixa família però de diferent temps i país que s’han enfrontat al mateix problema: la pujada del lloguer dels seus habitatges i la impossibilitat de pagar-los. Dues formes de lluitar i dos finals diferents.
Un text molt interessant, que tracta un problema que persisteix malgrat el pas del temps. Una bona interpretació de l’actriu que es desplega en les dues Victòries i d’altres personatges, que va guanyant força dramàtica a mesura que transcorre l’acció.
Aquesta proposta de petit format i amb pocs recursos econòmics, creiem que està ben dirigida per Tony Casla, director artístic de la companyia Antzoki Teatteri.
La ressenya original la podeu veure si cliqueu en aquest ENLLAÇ