Els clàssics són aquells que no caduquen mai. Es mantenen vigents i potser cal treure una mica de pols a les formes. En el El sopar dels idiotes, no obstant, no tant sols no caduca ni envelleix ni tampoc cal revisar. I és que la picaresca i la crueltat son temes ben atemporals. Des l’estrena mundial a principis dels anys noranta han arribat a casa nostra diverses adaptacions – tant en català com en castellà – que no van decebre. Tampoc ho ha fet aquesta nova versió de Pep Anton Gómez i amb repartiment ben conegut pel públic català. De la trama poca cosa nova podem aportar: un grup d’amics convida setmanalment a un idiota. Aquesta vegada però les circumstàncies hilarants ens faran preguntar qui es mereix ser realment assenyalat: el pobre home que actua de bona fe ficant la pota un cop darrera l’altra o l’avispat que potser hem d’acabar compadint. I què té de nou aquesta versió doncs? La frescor que segueix latent i el paper d’Artur Busquets que amb el seu repartori còmic ens farà esclatar de riure.
¡Enlace copiado!