El teatre, entre altres coses, és entreteniment i, si hi ha un obra ara mateix en cartell que pot aportar això als espectadors, aquesta és sens dubte El fantasma de Canterville que es pot veure al Condal. Basant-se en el text clàssic d’Oscar Wilde, tot i que amb una representació dirigida cap a una vessant més còmica que l’original, l’espectacle ens convida a passar una bona estona entre riures.
Joan Pere, en el paper del fantasma, ens captiva i anima a passar-ho bé des del primer moment en què surt a escena. El seu personatge, és histriònic, divertit i cara dura, i nosaltres que ens divertim veient les seves diferents fases. De la resta del repartiment, tots en el seu punt just de comicitat sense arribar a la paròdia, destaca molt agradablement la Betsy Núñez que, com a “dama” americana, contagia amb riures continus al públic cada vegada que demostra la seva il·lusió per tot allò que té tocs d’anglicisme i senyorialitat clàssica. També fer èmfasi en el personatge de la minyona que, sense descobrir res de l’obra, val a dir que mereix molt la pena descobrir-la…
I si d’una cosa d’aquesta obra s’ha de fer ressenya especialment és la posada en escena. No només el disseny del decorat, que crea un marc magnífic pel text, sinó que també especialment els “efectes fantasmagòrics” que acompanyen a la trama, i que estan desenvolupats d’una manera subtil i natural, sense provocar rebuig a l’espectador en cap moment.
Així doncs, us recomano que si necessiteu 90 minuts de riures i distraccions aneu a veure el fantasma, si més no, durant aquesta estona, el somriure no us marxarà de la cara.