El collar de la reina és una història d’embolics reals i reials, basada en fets reals i personatges reals, que va sorgir després d’escoltar un pòdcast de ràdio, en el que es parlava de la història d’un collar, el collar més valuós de tots els temps.
Conegut com El cas del collar va ser una estafa que va tenir per víctima, en 1785, al cardenal de Rohan, bisbe d’Estrasburg, i en el que es va veure implicada la reina Maria Antonieta.
Aquest fet, tan novel·lesc, ha estat el tema principal de nombroses obres literàries, com la novel·la homònima d’Alexandre Dumas o el poema El Gran Copto de Goethe. Però no ha estat fins ara, que se n’ha fet una obra teatral. Han estat els actors Ricard Farré i Arnau Puig qui ho han fet possible.
Es tracta d’una versió on la comèdia, la sàtira i la història s’uneixen a escena per traslladar-nos al Versalles del s. XVIII, però amb una sèrie de picadetes d’ull, frases, situacions i jocs de paraules de caràcter més actual.
Una proposta molt complicada de dur a escena a causa de la gran quantitat de canvis de personatge que hi ha al llarg de l’obra. De fet, el fregolisme escènic i la interpretació són els pilars fonamentals d’aquest muntatge.
En una escenografia, aparentment simple, dissenyada per l’Enric Romaní, s’amaga tot l’utillatge que els actors fan servir, per tal de transformar-se en els onze personatges que surten al llarg de l’obra (Bohmer, Bossange, comtessa Jeanne de la Motte de Valois, la reina Maria Antonieta, el rei Lluís XVI, el cardenal Luis de Rohan, Carles III, compte Alessandro de Cagliostro...), molts d’ells, personatges dignes d’una òpera bufa.
Tan sols dos actors a escena, l’Arnau Puig i la Marta Pérez, interpretant tots els personatges de l’auca. Dos actors que van canviant contínuament d’aspecte, veu i registre, a un ritme vertiginós.
L’estil d’escriptura i posada en escena m’ha recordat molt a la de Les dones sàvies de Molière que es va estrenar al Maldà fa nou anys, i l’obra El bon policia de Santiago Rusiñol, un projecte de Ricard Farré i Arnau Puig que també es va estrenar al Maldà, i que han esdevingut èxits absoluts de públic i crítica.
El més interessant del muntatge és que els onze personatges que hi surten a l’obra, els representen només dos actors, tant els masculins com els femenins i que els canvis de personatge són molt ràpids. S’ha de dir que la feina que fan l’Arnau i la Marta és absolutament brillant.