Càndida, des de la veu de l’Anna, ens parla sobre els fongs vaginals a través de l’humor, el sarcasme, el cabaret, des del punt de vista més sincer d’una dona que s’obre a tot un públic. Acompanyada de la música de Joange ens porta a la seva primera trobada amb “Candidiasiques Anònimes”.
Ens qüestiona el concepte de neteja, els tabús que encara rodegen l’òrgan femení. Fa que les dones acceptin els seus cossos, que no es sentint soles i es riguin d’elles mateixes. Però no només és un espectacle per un públic femení, sinó que tothom hauria d’entrar-hi i conèixer aquesta realitat.
Podríem definir-la com una obra molt sensorial, on el fil principal no és la història sinó notar tu també aquelles picors, recordar aquella experiència horrible quan estaves de colònies, els mil experiments, etc . Si furgam una mica trobem que és un elogi al cony.