Després d’una trajectòria tan llarga com la de Tricicle, seria raonable pensar que el grup podria haver perdut part de l’originalitat o l’empenta que els van convertir en tot un referent de l’humor gestual. Lluny d’això, i tenint en compte que probablement aquest sigui el seu darrer espectacle, resulta lloable comprovar, no solament que estan en plena forma, sinó també que continuen a la recerca de nous formats on encabir la seva idea de comèdia. Bits té una clara intenció d’actualitzar l’embolcall del conjunt de gags habitual fent servir l’excusa del món digital com a eina que ens permet saltar d’un tema a un altre aleatòriament. D’aquesta manera, Tricicle està més a prop que mai de les noves generacions però, al mateix temps, dels seus inicis on també era latent aquesta llibertat d’emparentar temes inconnexos com passava a la seva primera obra Manicomic. L’efectivitat per fer riure de Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans continua indemne després de dècades. A més, no tenen cap por de combinar personatges ja coneguts i les seves obsessions (la competitivitat, el joc, la innocència…) amb noves propostes com la col·laboració amb Les Luthiers. Pocs còmics, en definitiva, tenen la qualitat d’agradar a tothom i divertir sense molestar. Només Tricicle pot fer un esquetx sobre un manifestant i un policia antiavalot tan amable que, en comptes de criticar, redimeix la nostra ira; una tasca tan necessària avui dia com la reflexió.
¡Enlace copiado!