Tricicle: Bits

Després d’una trajectòria tan llarga com la de Tricicle, seria raonable pensar que el grup podria haver perdut part de l’originalitat o l’empenta que els van convertir en tot un referent de l’humor gestual. Lluny d’això, i tenint en compte que probablement aquest sigui el seu darrer espectacle, resulta lloable comprovar, no solament que estan en plena forma, sinó també que continuen a la recerca de nous formats on encabir la seva idea de comèdia. Bits té una clara intenció d’actualitzar l’embolcall del conjunt de gags habitual fent servir l’excusa del món digital com a eina que ens permet saltar d’un tema a un altre aleatòriament. D’aquesta manera, Tricicle està més a prop que mai de les noves generacions però, al mateix temps, dels seus inicis on també era latent aquesta llibertat d’emparentar temes inconnexos com passava a la seva primera obra Manicomic. L’efectivitat per fer riure de Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans continua indemne després de dècades. A més, no tenen cap por de combinar personatges ja coneguts i les seves obsessions (la competitivitat, el joc, la innocència...) amb noves propostes com la col·laboració amb Les Luthiers. Pocs còmics, en definitiva, tenen la qualitat d’agradar a tothom i divertir sense molestar. Només Tricicle pot fer un esquetx sobre un manifestant i un policia antiavalot tan amable que, en comptes de criticar, redimeix la nostra ira; una tasca tan necessària avui dia com la reflexió.

El nou espectacle de Tricicle és... deliciosament Tricicle. La companyia diu adéu amb un espectacle marca de la casa, amb moments que sonen però que són un petit homenatge a personatges i escenes que ens han arrancat riures durant anys. Alhora, han fet un esforç per estar a la última incorporant el món d'internet, tot i que és simple una excusa per englobar gags de temàtica inconnexa. Brillant el tribut a Les Luthiers. Bonica la part en què interpreten el contrari del que són: artistes frustrats intentant-se fer un lloc al món de la faràndula. Pels que hem crescut veient 3 estrelles en les reposicions de cada estiu, el Tricicle ja ens té el cor conquerit. Riureu i somriureu.