Les generacions més joves ens sentim, sovint, atrapades entre el sistema que han dissenyat aquelles que ens han precedit i les idees «modernes» que ens arriben sense referents ni experiències, mancades de la possibilitat que se’ns puguin donar consells al respecte. La companyia Unter den Linden presenta Aprendre a nedar, dirigit per Oriol Morales, que reflexiona al voltant d’aquesta desorientació, de la desubicació a pesar de la recerca constant i malgrat l’honestedat per mantenir-nos fidels als que pensem que són els nostres principis.
Al contrari de la psicologia dels tres personatges que en formen part, l’argument de l’espectacle és aparentment senzill: el Pep (Òscar Castellví) i la Feli (Maria Bosom) estan casats i s’estimen, però ella s’enamora de la Lil (Georgina Latre), a qui decideix acompanyar quan la primera se’n torna a viure al seu país. La Feli s’estima el Pep, però també la Lil, i deixa casa i marit en una aposta per la relació entre elles dues. A l’estranger, però, les dones canvien i allò que funcionava bé es desequilibra.
Més enllà de fer-nos comprendre la dificultat de la situació, aquest text alemany de Sasha Marianna Salzmann (Rússia, 1985) no fa cap esforç per etiquetar què veiem dalt de l’escenari, sinó que se centra a reflectir la complexitat de les relacions humanes —parella, amics, família. Una escenografia estàtica enfoca l’atenció de l’espectador cap a les converses entre personatges, que aconsegueixen transmetre la sensació laberíntica que abraça les decisions més o menys vitals.
