Indiferent no m’ha deixat, això segur. Ens trobem amb una versió en la que «les bruixes» son els The Tiger Lillies que aporten un clima tètric a l’obra, que s’intensifica amb els seus maquillatges d’esquelets (molt Tim Burton). Una imatge del final tràgic de l’obra. Tenen doble paper: de músics i de narradors. Amb les seves caçons expliquen amb un llenguatge més adaptat i contemporani la història de Macbeth. Mentres, els 3 actors representen la obra, amb un sutil to còmic.
Quan comença l’obra impacta ja que és una cosa diferent que sembla que anirà en evolució. Personalment l’obra es fa molt llarga. Hi ha un abús de repetició de recursos, no acabes d’entendre qui és qui, la música és monòtona constant, no hi ha canvis que et facin connectar de nou. És una proposta ambiciosa que, al meu parer, no ha funcionat.
Em sap greu que en una ciutat com Barcelona en la que està ple d’actors i actrius nadius anglesos no s’hagi comptat amb ells per aquesta obra. És un text complicat i ben defensat, però hagués preferit una adaptació a l’anglès català, inclus que parlessin entre ells en els dos idiomes, que això aportaria una mica més de riquesa a la comèdia. Cada vegada ens hi trobem més amb actors d’aquí que interpreten altres nacionalitats, havent altres opcions.
Dit això, aplaudeixo als actors que fan molt bona feina.