Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not?

Les coreografies de Georgia Vardarou naixen de la investigació, una pregunta com a punt de partida. En Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? investiga la contextualització d’imatges a través del llenguatge de la dansa, la interacció d’una projecció amb un cos dansant.

Però s’ha de delimitar, ja que qualsevol cosa podria ser projectada. En aquest cas l’artista es centra amb la pedra. Imatges en primer pla del seu relleu, construccions, paisatges, però sempre pedra. Allò més estàtic. Un joc entre l’efímer de la dansa i el perdurar de la roca. Una col·laboració amb l’artista visual David Bergé, on aconsegueixen transformar els moviments en una roca.

Ballar el silenci, o fer del silenci una música. Un cos rítmic, sec, i que remet als balls africans,  una dansa que parla constantment amb la terra, on els peus agafen gran protagonisme. Una dansa contemporània que també està en les pauses, moviments que comencen secs, i repetitius, i a poc a poc agafen més fluïdesa.

L’opressió de la pedra, el seu pes, l’alliberar-se. Una peça transparent, però negre, millor dir translúcida, que ve i torna, el pes, el pes, les pes. Potser és més el significat de la pedra que ser pedra?