Sinopsis

**El grupo musical Obeses presenta esta Òpera Rock sobre el maestro Jacint Verdaguer**

La obra, basada en prosas autobiográficas y poemas de Verdaguer, construye un hilo argumental que confronta un Verdaguer joven y terrenal con un Verdaguer viejo, sabio y desengañado. El labio de fresa de Roser es la vida, y la misión de una obra magna también es la vida. Y aunque es vida una niñez natural, y los compañeros de descascarillada y todo lo que florece en nuestro paraíso iniciático. Pero en el otro lado del espejo están las sombras, la tensión entre el triunfo y la catástrofe, tensiones vitales difícilmente solubles que se debaten entre el Yo y el Todo.

Un hombre siempre en tensión es la raíz de la palabra y de la música de esta obra que nos remitirá a nuestras propias dudas. El espectador podrá sumergirse en un océano orgánico que desnuda artes y almas para presentarnos un Verdaguer todavía nuevo.

Duración:
135 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

**El grupo musical Obeses presenta esta Òpera Rock sobre el maestro Jacint Verdaguer**

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 5

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Lluís Mayench Pierre
Teatre Barcelona

Obeses + Verdaguer

Tot el que faci flaire de Verdaguer m'enamora. Ho reconec i he de dir que sóc força fan d'Obeses així que m'és difícil cercar una imparcialitat a l'hora de recomanar aquesta obra que, per a mi, ha estat com un gran regal inesperat.

Malgrat que hi ha un molt bon treball dramatúrgic en la selecció i composició del text (intercalant grans clàssics com el Sum Vermis i fragments del Cant de Gentil amb d'altres menys coneguts) , l'estructura general de la peça queda una mica fluixa. L'argument de "noi coneix a noia" està servit sense massa guarnició i amb la sensació d'haver estat reescalfat massa vegades. En canvi, l'enfrontament entre els dos Verdaguers, el jove i el vell, té gust de poc. Ferran Frauca i Arnau Tordera I fan un tàndem bestial damunt l'escenari i exploren una relació de passat, present i futur que transcendeix al poeta mateix.

Però, si cal anar a veure l'obra, és perquè es tracta d'una "rara avis" del nostre panorama teatral i cultural. Amb aquesta òpera rock sense complexos, la direcció de l'obra i el grup Obeses al capdavant són capaços de sacralitzar i banalitzar la figura de Verdaguer a ritmes de corranda i rock dur. Una aposta valenta (no sé si arriscada) que ens sedueix per l'estranya barreja de la proposta i la feina ben feta damunt l'escenari. Difícil d'explicar, fàcil de veure i un plaer d'escoltar.

04/03/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

El Verdaguer menos interesante

Uno de los principales problemas de este musical del grupo Obeses, autodenominado ópera-rock, es que se ha escogido la etapa menos interesante de la vida de Jacint Verdaguer. Quizás sí que es una de las menos conocidas, tanto en el terreno literario como en el personal, pero los conflictos amorosos y las relaciones entre los estudiantes del seminario acaban ofreciendo un argumento de comedia antigua, desgraciadamente poco trascendente. Nada que ver con la vida tormentosa y atormentada del poeta, que aquí sólo se apunta con el personaje de un Verdaguer ya envejecido y desencantado… A pesar de que los motivos de este desencanto, relacionados con sus conflictos con la jerarquía eclesiástica o con el marqués de Comillas, ni siquiera se apuntan. Tampoco se habla de sus viajes, del peregrinaje a Tierra Santa, de los exorcismos, de los contactos con grupos de videntes, del expediente disciplinario por desobediencia, etc. Una vida realmente apasionante que aquí queda reducida a un argumento de comedia rural.

Es cierto que el grupo Obeses tiene la capacidad de hacer canciones y melodías que enganchan, además del sano atrevimiento de versionar piezas míticas de la canción catalana o de poner música a los versos de un poeta poco adaptado. En el caso de Ombres i maduixes el resultado es bastante aparente, a pesar de que quizás en el directo falta una orquestación de más peso y contundencia. Encima, la mayoría de voces -con la excepción de Arnau Tordera y Xuel Díaz– se notaron un poco inseguras en muchas escenas. Si a esto sumamos graves problemas para entender la letra de las canciones, podremos asegurar que la experiencia no ha llegado a buen puerto. Realmente valoro la intención de crear una ópera-rock sobre un personaje como Verdaguer, pero también pienso que incluso esta categoría le viene un poco grande al espectáculo.

03/03/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Musical atípic sobre Jacint Verdaguer

Un musical atípic, conceptuat com a òpera rock pel grup osonenc Obeses, que liderats pel cantant Arnau Tordera , són els que han construït musicalment aquest espectacle.

Una desena d'actors a l'escenari i cinc músics situats a les llotges laterals. Un diàleg entre els dos Verdaguer, el jove i el vell, que és qui analitza la vida viscuda i la no viscuda i fa balanç dels somnis de joventut que no ha pogut complir per manca de valentia o de convicció. Són les ombres.

Verdaguer està enamorat de la Roser (Xuel Díaz), una noia del mas d’Heures que s’acaba comprometent amb l’hereu. Els llavis de la Roser són les maduixes.

No dubtem que bones intencions i ganes de fer-ho bé, hi són, però el resultat és per nosaltres molt pobre, ja que a banda de l'escenografia que hem trobat molt austera i estàtica, la posada en escena i sobretot la coreografia ens ha fet pensar molt sovint en què estàvem veient uns pastorets d'escola. No ha ajudat gens un, també per nosaltres, pèssim disseny de llums que feien passar el fons ennuvolat d'un gris a un groc o a un vermell sense transició, de cop i volta, o il·luminaven amb un focus a un dels personatges ara en blau, ara en blanc, ara en vermell, també sense transició ...

Les veus també les hem trobat molt desajustades, tret dels dos Verdaguer i de la Roser, la resta del repartiment ha estat més que fluixa tant en veu com en interpretacions. En la primera part de la representació inclús creiem que hi ha hagut un excés de desafinacions, que pensem han estat a causa dels nervis de l'estrena a Barcelona.

Ens ha agradat molt la música en directe, tot i que en alguns moments era repetitiva i una mica monòtona, però globalment és el millor de la proposta.

En resum, una proposta que ens ha agradat veure, però que globalment ens ha decebut força.

Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ

02/03/2017
Hebert Parodi

Oportunitat perduda per reivindicar i apropar el poeta a nous públics. Dubto que cap espectador no familiaritzat amb ell surti amb interès per apropar-s’hi. D’entrada perquè quan canten, no s’entenen els versos, tret del Verdaguer ja gran interpretat per Ferran Frauca.
Mossèn Cinto és un dels meus poetes preferits i un personatge que em fascina. Doncs ni així, malgrat la molt, molt bona música (tret d’algun abús del falset heavy dels 80) i bones veus. La vida de Verdaguer és excepcional: exorcista, místic, un punt trastocat, almoiner, perseguit, calumniat, devot, dilapidador de fortuna aliena, deliris de grandesa, gran poeta (senyor, doneu-me ales o lleveu-me les ganes de volar) i escriptor (En defensa pròpia). Doncs per fer una obra sobre ell s’opta per un episodi insuls de joventut (dubta entre una noia o la poesia (?) i ella ho fa entre ell i un hereu) i de la resta, res de res. Verdaguer gran retreu al jove que optés per la poesia, com si aquesta fos la causa dels seus mals. Un segon acte, precedit pel número estil Les Mis de rigor, que no aporta res a la història, interpretacions molt fluixetes quan no canten (se salva la Xuel Díaz) i moments de vergonya aliena (un número llarguíssim fent el gall basat en un únic vers que tampoc està clar que fos de l’autor, molt jove llavors).
Valoro molt, això sí, la voluntat de fer un musical de creació pròpia sobre una figura cabdal de la literatura, però ni la part biogràfica triada ni el resultat final estan a l’alçada. Llàstima.

04/03/2017
Josep OS

Avui al Romea he estat veient l’estrena d’aquesta obra de Jacint Verdaguer que ens presenta el poeta de forma molt diferent de la que estem acostumats ja que Arnau Tordera i Obeses ho han portat al terreny musical (òpera rock segons el programa de mà). Ens parla d’un enfrontament del Vergaguer jove (A. Tordera) i un Verdaguer vell (Ferran Frauca) savi i desenganyat tot entrellaçant embolics amorosos i fracassos amb la trajectòria literària del poeta. Lo millor per a mi, la part musical a càrrec de Obeses així com Tordera, Frauca i Xuel Díaz (Roser) en les seves dues facetes de cantants i actors. La resta de la companyia justets i mancats de rodatge. La posada en escena i l’escenografia és tan, tan bàsica que en res ajuda a donar pes a l’obra. En conclusió, per passar l’estona i especialment gaudir de la part musical.

02/03/2017

Deja tu opinión

El grup Obeses protagonitza una Opera Rock sobre Jacint Verdaguer

El grup osonenc Obeses, liderat pel cantant Arnau Tordera, porta al Teatre Romea el musical Verdaguer, ombres i maduixes, estrenat aquest desembre a Vic. L’obra, basada en proses autobiogràfiques i […]

9 febrero 2017