Alícia al país dels mòbils

No siempre se reconoce el teatro infantil cuando es como todo, hay bueno y malo. De entrada, tiene el mérito que acostumbra a conectar con su público y, cuando es muy bueno, también con el no tan pequeño. Esto conlleva tocar muchas teclas, registros e ir acompañado de interpretaciones diría que más complejas de lo que parece. Es el caso de esta adaptación de Marta Buchaca (Només una vegada) tan moderna como respetuosa del clásico (que me pirra sobremanera) donde Alicia persigue un conejo que le ha robado su bien más preciado: el móvil.

En la persecución Alicia encuentra personajes del libro como el «sombrerero loco» y otros nuevos, como una rebelde Siri y un superhéroe entrañable e inseguro. Y menudo reparto: yo la vi con una espléndida Júlia Bonjoch (El petit príncep), Marc Pujol (Flor de Nit), Jordi Llordella (Júlia) y una divertidísima Queralt Albinyana (Dei Furbi), que alternan con Xuel Díaz, Joan Codina, Albert Mora y Cristina Murillo.

Puesta en escena ágil, apoyada no sólo en las buenas interpretaciones y voces de todos, sino también en proyecciones de vídeo que permiten a los personajes «entrar y salir» de los diferentes universos.

Hay humor para todos, reflexiones (¿realmente queremos seguir hablando con otras personas sin apartar los ojos de una pantalla?), valores, ingenio, música y la esencia de Alicia, alucinante y onírica, en esta ocasión al servicio de una visión del móvil como herramienta más que como moderno espejo negro que todo lo absorbe.

Una nena perduda en un món absurd que afronta els perills de fer-se gran. Travessar el mirall, entès com a pantalla de la tecnologia avançada, potser sigui una metàfora del futur caòtic que Carroll va imaginar, i el què ha imaginat Marta Buchaca és que els miralls al primer terç del segle XXI són els mòbils (podrien ser-ho les tauletes, els ordinadors...).

Alícia fa deu anys, i els pares li regalen el mòbil que demana des dels cinc. Un conill que sempre fa tard li'l roba i ella es llença cau avall darrere del preuat tresor. A l'altra banda hi coneix el gat de Cheshire, el barreter boig, la malvada reina de cors, el rei... El viatge el fa amb un superheroi, el Capità Invisible, i hi apareix un personatge que farà el viatge a la inversa: la Siri, la companya virtual que Apple ha posat a la nostra disposició perquè no ens trobem sols. Aquesta Siri, per això, es rebel·la i travessa el mirall (la pantalla) farta que li facin preguntes ximples. La reina de cors ha deixat el rei obsessionada pel mòbil, els jocs i les apps.

Jordi Andújar posa èmfasi en l'essència onírica de la novel·la de Carroll mitjançant audiovisuals encertadìssims i molt suggerents que figuren un món surrealista i atorguen profunditat de camp al resultat final. Les cançons de Keco Pujol són divertides i les lletres col·laboren a fer avançar la història. He trobat a faltar que la presa de consciència per part d'Alícia dels perills del mal ús del mòbil fos més progressiu, ja que se n'adona només al final de la història, de manera sobtada. En canvi, el to és molt encertat. La temptació de demonitzar el mòbil, sense matisos hi és, però Buchaca i Andújar la defugen, i opten per afavorir la reflexió i animar els nens a preguntar-se què n'hem de fer.

Júlia Bonjoch, Queralt Albinyana, Marc Pujol i Jordi Lordella troben el to adequat que reclama el públic infantil i aconsegueixen mantenir-los atents durant setanta minuts. Aquesta és una Alícia que entèn que els nens són nens, no ximples, que té sentit deixar espais per a la reflexió, també al teatre infantil. "Alícia al país de les meravelles" és entreteniment per a nens, nenes, pare i mares que encara no han après a fer servir el mòbil, és a dir, teatre per a tothom. Bon humor, bones veus i quatre intèrprets entossudits a fer-nos-ho passar bé.