Els somnàmbuls

Design for living es una obra que Noël Coward estrenó el 1933, y que bajo la imagen de la alta comedia escondía uno de los primeros menage a trois que pasó por Broadway. Ernst Lubitsch hizo la versión cinematográfica, mucho más endulzada, con tres grandes nombres del firmamento de Hollywood: Gary Cooper, Fredric March y Miriam Hopkins. Ahora nos llega una versión que Llàtzer Garcia ha hecho suya, intentando acercar los personajes al momento actual, cambiando algunas situaciones y no censurándose ante ninguna de las posibilidades que da este triángulo amoroso. !Y la verdad es que funciona! Se nota todavía el lenguaje florido de Coward por detrás, pero se agradece ver como conviven y como casan los dos estilos: el de la comedia más clásica de los años treinta y el de la comedia más analítica y descarnada.

También es un acierto haber optado por la simplificación, con un escenario prácticamente vacío y los mínimos elementos. La cuidadosa iluminación y una selección musical muy adecuada sirven para situarnos en cada cambio de escena, de ciudad y del momento que viven los protagonistas. De hecho, es el espléndido trabajo actoral lo que sostiene todo el espectáculo, junto con una dirección que me ha sorprendido muy favorablemente y que permitirá a Garcia acercarse a todo tipo de proyectos a partir de ahora.

Absència i necessita. Comèdia per aquells moments incòmodes, que rebutgen però hi posem el peu de ple. Tres amics que amb el cos expressen les seves inquietuds, dubtes i desitjos. I que amb la parla només ho enreden tot.

Somnàmbuls en un món capitalista, ple d’estructures immòbils. Però on està les necessitats de cadascú, un món on és difícil trobar-nos. Una història que Noël Coward va començar a dissenyar, i que Llàtzer interpreta per trobar aquests espais on els esquemes es trenquen. Una obra de text que xerra a través del subtext.

Una interpretació que aporta aquella comunicació, aquells esquemes que la cultura i el llenguatge encara no han aconseguit trencar. Genís Casals, David Marcé i Laura Pujolàs es despullen amb el moviment, i amb la seva expressió facial t’endinsen en el seu món.

Un espai escènic que et converteix en la consciència dels personatges. 90 minuts que t’allunyen de convertir-te en un espectador. 90 minuts de pensar en tu, i en experiències pròximes, però que s’amaguen darrere de l’armari, i ningú vol recordar. 90 minuts que no idealitzen les relacions, sinó que qüestiona les nostres decisions.

Mai ho tenim tot. Volem el que no tenim. Ho desitgem. I quan ho tenim, ja no ho tornem a desitjar ... o sí.

La vida se’ns mostra i se’ns oculta i hi ha qui en gaudeix, qui s’hi conforma i qui no. És cert que en el dia a dia l’avorriment avança. I hi ha qui el veu a venir, i fuig. Fugir. Fugir i intentar oblidar, fugir i seguir estimant. Gestionar les emocions és difícil a totes les edats. Dir t’estimo o l’he cagat també.

Als somnàmbuls de Llàzter Garcia el triangle amorós és rodo. Però d’una rodonesa que té arestes, que té alts i baixos, que té porcions d’amor, d’odi i d’incertesa. La felicitat i el dolor volten en un text que construeix l’autor flashbacks amunt i avall. El món de tres joves insegurs i immadurs. Vull destacar les tres interpretacions, el David, el Genís i la Laura son actors i personatges. El tècnic de so, també. La veritat i la ficció enganyen també en les nostres vides. La comèdia de Llàtzer Garcia és d’embolics, i embolica que fa fort. I va fort. La generositat interpretativa dels actors és immensa. Hi deixen la pell, la suor i les llàgrimes. I riuen sincerament. I passen de l’amor a l’odi, del festeig a l’enuig. Els surt la vida com un singlot. Un singlot que només es passa amb un bon ensurt. Per què per ells la vida és un ensurt rere un altre. Però és una vida viscuda, ballada, cantada, i sovint descontrolada.

Un muntatge que se’t planta al davant per recordar aquells temps que després d’estimar, volies seguir estimant, bojament, necessàriament, intensament. Bogeria i intensitat per anar deambulant desperts ... o adormits.

 

Carme Canet i Capeta

Companyia de teatre i altres cultures