Sacrifici

Aquesta proposta de la companyia El Eje, va ser per nosaltres una agradabilíssima sorpresa perquè ens va agradar força, especialment les interpretacions il·lusionants dels actors.

Un jove artista, Nil (interpretació brutal de Eric Balbàs) es qüestiona si ha de tenir una vida convencional subsistint econòmicament amb la seva feina a un supermercat o deixar-ho tot per dedicar-se de ple a la pintura, la seva veritable vocació.

Ell viu amb la Lara (Maria Hernández) que es conforma a treballar per viure més o menys còmodament sense gaires més plantejaments. Estan tranquils, tenen un projecte de vida en comú i han decidit tenir un fill.

L'aparició d'un amic d'en Nil, de tota la vida, en Marc (Marc Ribera), sense problemes econòmics, i una cambrera, Mia (Mar Pawlowsky) que vol triomfar en el món de la música, trasbalsaran totalment l'estabilitat del Nil i l'obligaran a enfrontar-se amb el seu futur.

L'argument és prou interessant i creiem que reflecteix molt bé la vida i la lluita del dia a dia, que la majoria dels nostres joves han de fer per sobreviure; malgrat tot, creiem que el gir final és molt poc creïble, sempre des del nostre punt de vista ... o en tot cas requeria menys precipitació en els esdeveniments que es desencadenen massa ràpid.

La posada en escena, on veiem simultàniament diferents espais fa que l'obra tingui un gran dinamisme, i la música en directe és també un altre dels punts positius de la proposta.

El Eje és una companyia fundada el 2013 per aquests quatre actors que han hagut d'actuar com a productors dels seus espectacles. Amb aquest de "Sacrifici" ja han realitzat cinc espectacles i la temporada vinent formaran part del Cicló al Teatre Tantarantana. Nosaltres vam poder veure el 2015 la seva proposta "Soliloquejar amb algú" que van presentar a La Seca.

Si voleu llegir la nostra valoració original, només heu de clicar AQUÍ

 

Sacrifici és una obra de tall clàssic però feta amb molta energia i vitalitat. Després d'uns primers minuts una mica fluixos i previsibles pel que fa a direcció la peça entra en un tempo gairebé perfecte. Es nota que ha estat treballada al detall. Les rèpliques són divertides, crues i ben escrites. Les situacions no són sorprenents però la seva resolució és més que satisfactòria. S'utilitzen diferents espais simultanis que ajuden a la dinàmica de l'obra però l'espai sonor no acaba d'estar a l'altura.

Els quatre actors són una de les peces claus de l'èxit de l'obra. Són creïbles, propers i tenen el personatge tan interioritzat que es disparen i ressonen un munt de matisos que omplen de colors l'escena. Crec que és fàcil poder-se sentir identificat amb el dilema que presenta l'obra i la seva resolució no cau en el típic convencionalisme fet que et permet sortir del teatre amb una bona sensació.

Quizás más conocido por sus trabajos como guionista de televisión (Plats bruts, Jet lag) que por su faceta de dramaturgo (a pesar de haber escrito y dirigido piezas tan interesantes como la reciente New order), Sergi Pompermayer es, al fin y al cabo, un autor con mucho oficio. Si analizamos la manera en la que está estructurada la historia, la función de cada una de las escenas, la descripción de los personajes o, incluso, el uso de los diálogos, encontraremos que Sacrifici cumple todos los requisitos que cualquier manual de escritura exigiría a una historia bien explicada. Sin embargo, la propuesta no consigue aportar nada original, nuevo o cualquier cosa que no hayamos visto antes muchas veces en innumerables obras de ficción. Optando, así, por una funcionalidad muy efectiva, el montaje habla de vocaciones frustradas, de los límites de la amistad, el amor y el sexo con agilidad narrativa y una cierta gracia. Sus actores hacen un trabajo interpretativo correcto y la puesta en escena tiene también sus aciertos. Aún así, su exceso de tópicos y lugares comunes la hacen caer en una previsibilidad constante que le resta gran parte del valor que aportan sus otras cualidades antes mencionadas.