Raphaëlle

Cada cop m’agraden més les històries de veritat, les que surten de vides reals. Raphaëlle és una d’aquestes. La companyia La conquesta del Pol sud ja fa temps que roda aquest documental en format teatral.

Cuidat al detall, Raphaëlle dona visibilitat a la invisibilitat. I posa damunt l’escenari el dret i la fortalesa de ser cadascú com vulgui ser, com es senti. Tant és el gènere. No cal ser homes o dones, o homes o dones trans, podem ser com vulguem i tothom ho hauria de respectar. Aquesta és Raphaëlle, una dona en cos d’home, que vol mostrar-se com ella vulgui. Ell/ella, home/dona, aquest món binari que s’ha construït per una possible majoria, però ... que no estem al costat de les minories?  Qui som nosaltres per a prohibir ningú a explorar allò que vulgui? A ser i sentir com vulgui? Qui som per construir patrons inamovibles?. A Raphaëlle s’exposa la lluita per ser lliures, per ser forts. Raphaëlle Perez, com diu al començament, no és actriu. Però és increïblement brutal quan actua. La Narració de la història té el to de narració, que tot i ser personal i verídica, té un to de narració apresa, de guió. Però quan fa de Raphaëlle, acompanyada del Carles Fernández Giua i l’Eugenio Szwarcer, quan els seus ulls i el seu cos són al psiquiatre, són amb els pares, amb els companys, aleshores Raphaëlle és un personatge que transmet unes emocions amb tantes tonalitats!

Si no la veu veure al Grec, aprofiteu aquesta ocasió per posar les vostres certeses en dubte. Però les vostres més íntimes!! L’obra parla de la identitat, i aquesta, la vostra, és la que haureu de comprendre, tan com la de la Raphaëlle. Una història cosida de dolor, cosida de llàgrimes, i cosida amb imatges, reals, de persones, de llocs, d’accions que teixexen la història de qui no voldria ser motiu d’història, de qui voldria viure la seva normalitat. I és que, com resava un poster que tenia jo a la meva habitació quan era adolescent, Tothom té dret a viure la seva normalitat.

Carme Canet i Capeta

Companyia de teatre i altres cultures

Es interesante cómo, por necesidades sociales y políticas de mujeres, minorías, clases desfavorecidas y los sectores más comprometidos del mundo artístico, el teatro documental ha acabado por convertirse en una constante de nuestros escenarios. De alguna manera, se entiende que la mejor manera de explicar una realidad es intentar ponerla en escena en su forma más pura. En el caso de Raphaëlle, el formato gana todavía más sentido, ya que, solo el hecho de tener en escena a una mujer transexual explicando en primera persona su historia, ya le da un gran valor por la visibilización del colectivo del que se habla. La obra es, realmente, muy interesante, dinámica y humana. Resulta fácil empatizar con la protagonista, compartir sus angustias y preocupaciones, y entender mejor una realidad a la que, muchas veces, decidimos dar la espalda. Cierto es también que, escénicamente, el espectáculo opta por una sobriedad a la que le faltan ideas que la hagan más emotiva, sorprendente o atractiva. Pero el testimonio tiene bastante fuerza por si mismo y, probablemente, resulta de gran ayuda en la lucha de este maltratado colectivo. Además, el montaje deja algunas preguntas en el aire nada fáciles de responder: “¿Qué quiere decir ser mujer? ¿Qué quiere decir ser hombre?”. Demuestra, de este modo, que la reflexión que propone es muy profunda y que todos los espectadores estamos mucho más implicados en este debate de lo que podríamos pensar antes de entrar a ver la pieza.

Una proposta de la companyia “La conquesta del Pol Sud“, creació i interpretació de Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Guia i Eugenio Szwarcer.

És el tercer muntatge de la companyia dins de la trilogia "Dona, història i identitat", després de "Nadia" (2016) i "Claudia" (2017). Tres peces de teatre document, interpretades per les mateixes protagonistes. Nadia ens parlava de la Guerra a l'Afganistan i les seves conseqüències, en tant que Claudia ens parlava del drama dels nens robats a l'Argentina.

Raphaëlle Pérez és una noia francesa de 23 anys que ens explica la seva experiència "trans", de transició, de canvi de gènere. Tot i haver nascut en un dels països més avançats d'Europa, la seva vida no ha estat fàcil.

La seva valentia i les seves aspiracions i decepcions ens projecten una mirada sobre un món de constants lluites i conquestes socials. La Conquesta del Pol Sud ens qüestiona si la divisió de sexes és merament una construcció cultural i social.

Aquesta proposta, igual que les anteriors, s'ajuda amb les projeccions audiovisuals, una acurada selecció de fragments narrats i petites escenes dialogades que situen perfectament a la nostra protagonista. Començant per la seva infantesa, l'escola, la seva vida a la "grisa i verda" Normandia, les seves Barbies, les sabates de taló, els seus estudis, París i finalment Barcelona....

Autoacceptació, autoafirmació, canvi de nom.
Xarxes socials, homes, relacions sexuals.
Metges, hormones i llista d'espera.

La Raphaëlle no ha acabat el seu procés, però té i ha tingut sempre, una identitat femenina molt clara.

La companyia ha comptat amb l'assessorament de diferents associacions de transsexuals de Catalunya, i combinen testimonis reals i investigació periodística. La Conquesta del Pol Sud parteix d'una experiència individual de transició, de canvi de gènere, que es forja en el si de la cultura europea, a França, i que qüestiona de molt a prop els referents i models amb els quals creixem.

Una proposta que, com les anteriors ens ha agradat molt, ens fa qüestionar moltes coses, ens fa pensar com les nostres actituds, sovint no meditades, poden fer patir altres persones que estan vivint el seu particular "infern", les nostres intransigències i els nostres prejudicis que passen per davant de la nostra raonabilitat.

La nostra manca de sensibilitat vers a altres formes de viure. Quina mirada projectem sobre les minories, sobre els que són diferents?

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ