Qüestió d'Honor

Espectacular! Temàtica molt actual i necessària. Desperta moltes emocions i és molt impactant. L’he vist dues vegades per poder gaudir de cada detall. La interpretació de les actrius i dels actors és fabulosa, la posada en escena com mai l’havia vist! Mantens l’atenció i la tensió tota l’estona! Moltes felicitats!!

Muy top!!! Recomendable 1000% Espectáculo diferente, cercano, sorprendente y la mar de entretenido, ameno y fluido.

Primera visita a la nova sala Dau al Sec per veure «Qüestió d’honor», una brillant adaptació de Carla Torres Danés amb un ritme vibrant que t’atrapa fins el final.
Alternant passat i futur fins a confluir en un fet terrible que marcarà la seva existència, coneixerem la història de dos joves que surten amb dues noies per passar-s’ho bé.
Tot i que els canvis temporals poden despistar a l’inici, l’obra se segueix bé. A mesura que avança, es comencen a destapar comportaments masclistes i possessius que ennegriran la trama.
Si hagués de destacar algú potser seria l’actriu Lídia Casanova, però tots els intèrprets es deixen la pell en els seus personatges. L’escenografia és senzilla però efectiva, amb constants canvis de distribució cada cop que canviem d’escena.
Sempre és un plaer gaudir de talent jove en sales com aquesta que permeten tenir els intèrprets tan a prop. Llarga vida al Dau al Sec!

Una obra que sorprèn, a priori el missatge sembla prou clar però a mesura que va avançant es van destapant capes que qüestionen valors, rols i patrons.
Una posada en escena valenta, sense fugir de la cruesa del missatge. Interpretacions properes i sinceres, plenes d’energia, que ens guien amb talent per la complexa muntanya russa d’emocions dels personatges. Sumant-hi el format 360, absorbeixen l’espectador i ens fan còmplices involuntaris, activant la frustració pròpia i obrint encara més els ulls a un problema massa recurrent encara.
Destacar la presència escènica i registre de Raül Ferré, impecable interioritzant Sinan. Una bomba.
Necessària i potent, posa el dit a la llaga en el silenci i ens recorda que vivim en una realitat complexa, definida per tonalitats de grisos que a vegades costa identificar.
Molt recomanable, vaig sortir de la sala una mica més valenta i conscient, preparada per no callar.

En els temps actuals, on encara es qüestiona l’existència de violència masclista, cal reafirmar-la posant-la a l’escenari de la forma més crua possible, combinant-la amb la innocència d’unes adolescents amb les que fàcilment ens podrem sentir identificades. Aneu a veure l’obra disposats a activar tots els sentits: no us podreu distreure ni un segon, és tota una experiència. La contemporaneïtat de la mateixa fa que sigui tant per joves com per grans: els últims podran entendre més fàcilment com pensen els primers, i aquests, per altra banda, s’hi veuran representats. És una obra fresca i necessària. Ni l’escenografia, ni la història ni la interpretació dels actors et deixarà indiferent. Cal destacar el paper de la Candela Antón: la sensibilitat amb que interpreta el seu personatge, la seva presència en escena i la manera de moure’s, com si ballés, és realment captivadora.

Espectacular posada en escena, muntatge vibrant i una interpretació brillant que et fa connectar amb els personatges i la seva problemàtica des del primer moment. No et deixa indiferent. Cent per cent recomenable.

Vàrem anar per fer algo diferent amb els amics i al sortir estàvem tots encantats.
Ells ho fan molt bé i es súper entretinguda. La història és dura però la saben lleugers molts moments, fins hi tot divertits.
MOLT BÉ!

Trepidante, frenética, una pequeña obra de grandes valores. Los actores maravillosos. Fabulosa Candela Antón.

Fresca, dinàmica, i molt necessaria en els temps que corren. Et quedes enganxat a la trama des del minut 1.
Bones actuacions, bona trama. 100% recomanable.

Agradable sorpresa, original posada en escena i molt bones interpretacions. Recomanable

L’escenari en forma de rodona i amb elements mòbils ja és de per se suggerent. Si bé en un primer moment costa d’entrar en la història de tots els personatges, a mesura que avança l’obra i els diàlegs resulta més fàcil emmirallar-se en algun d’ells. És important el tractament que és fa de les relacions entre els personatges.

Qüestió d’honor, o la lleugeresa del valor de la vida.

Obra actual i punyent amb una gran feina d’actors i direcció. Bona escenografia i molta proximitat amb els actors.
Aneu hi, us agradarà.