La prestigiosa companyia belga Peeping Tom vuelve a sumergirnos en sus mundos oscuros y oníricos con S 62°58’, W 60°39’. Esta vez, con una creación que catapulta al público a un viaje de proporciones apocalípticas.

Sinopsis

Las coordenadas del título del espectáculo corresponden a la Isla Decepción, el lugar exacto donde un barco ha quedado encallado entre el hielo ártico. La tripulación, sin comida y atrapada en este paisaje desolado y peligroso, sobrevive guiada únicamente por la naturaleza. Su única esperanza es el deshielo que les permitiría continuar el viaje.

Duración:
90 minutos

Idioma:
Multilingüe amb sobretítols en català

Edad:
A partir de 14 años

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 5

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una obra dins d’una altra obra

S 62°58', W 60°39' de Peeping Tom és una peça que barreja realitat i ficció. És una peça que ens fa reflexionar sobre la creació, la creativitat i l'existència.
La posada en escena és espectacular, amb una atmosfera apocalíptica, una ambientació hiperrealista i un paisatge sonor que expressa el món interior dels personatges.

Tot és molt metafòric, des del títol de l'espectacle (unes coordenades que corresponen a l'Illa Decepció), el vaixell encallat al gel (l'univers) i un grup de sis supervivents que representen a tota la humanitat (gènere i raça) on la seva única esperança és el desglaç que els permetria continuar el viatge.

Podríem dir que és una peça performativa, que es mou entre l'autoficció i el metateatre, i que combina teatre, ballet, moviment, òpera i música. És cert, que si la comparem amb altres muntatges d'aquesta companyia, hi ha menys dansa i més diàlegs, però, així i tot, he de dir que l'essència de la companyia hi és.

Tot i que es tracta d'una peça de ficció, és una obra que parla de la realitat de la gent de teatre (artistes i creadors) i de la vida. Parla de sobreviure, dels nostres traumes i frustracions, de la pèrdua, del final de la vida, la mort i el dolor, del desig i de l'amor, del maltractament animal i la violència, de la imatge i del paper de la dona, del masclisme i la masculinitat, de la vellesa, del canvi climàtic i del consum de plàstic, de la fragilitat i de la falta d'empatia, de la solitud, de la convivència, de la desesperació...de la vida.
Una obra dins d'una altra obra. La vida de la humanitat i la de l'artista i el teatre. Un guió i la revelació del veritable jo.
Aquest contrast entre realitats canviants i els assajos de la peça en qüestió ens endinsa en un viatge manipulador.

Brutal el solo del ballarí Chey Jurado.Memorable l'escena de l'actor Romeu Runa. El que comença sent un monòleg es converteix en una autèntica catarsi escènica. Runa es despulla físicament i literalment davant nostra. Runa trenca la quarta paret, surt de l'escenari i s'acosta als espectadors. Ens parla de l'ofici de ser actor, del fet de sacrificar la vida personal davant la professional. Runa parla dels seus dubtes, frustracions. La seva interpretació és brutal. En ell veiem la dualitat que hi ha entre el personatge i la persona. El que els espectadors veiem és una lliçó interpretativa d'un nivell estratosfèric. Una dualitat que em va fer pensar en el doctor Jekyll i el senyor Hyde.

Personalment, he sortit fascinada del teatre, els Peeping Tom són únics.

Brutal!

17/06/2024 - TNC – Teatre Nacional de Catalunya
Lluisa

Gran punxada de peeping tom

16/06/2024
Josep OS

Ahir vaig anar al TNC per veure aquest últim treball de la Cia. belga Peeping Tom de la qual sóc fidel seguidor i en què en aquesta ocasió, concepció, direcció i producció recau en Franck Chartier sense que Gabriela Carrizo, intervingui. Començaré dient la transformació que han adoptat i que desconec si és una cosa puntual o serà la seva nova línia a seguir, però en aquesta ocasió han canviat la dansa per la paraula deixant només una extraordinària escena del ballarí Chey Jurado i encara que la dansa no és el meu , aquells moviments hipnòtics als quals ens tenien acostumats, es troben a faltar. Puja l’enorme teló del TNC i fa que la nostra vista es recreï amb una espectacular escenografia d’un vaixell encallat en aquesta coordenada que dóna títol a l’obra i que pertany a l’illa Decepció a l’Antàrtida. Els avenços han fet que el concepte per distingir la ficció del que és real, s’hagin diluït i aquesta peça en dóna fe. Metateatre que ens situa en un assaig on set actors cadascun dels quals té el seu propi monòleg i que reivindiquen al mateix director (Chartier) a qui escoltem però no veiem, les seves pors, els seus desitjos, viure apartat de les seves famílies per treballar en una companyia d’elit, traumes i més i tot i que crec que això es podria reestructurar perquè hi ha coses que es repeteixen. De tota manera extraordinària la part actoral en què una vegada més posa al màxim les capacitats a tots els intèrprets però cap d`ells té el menor problema a complir el repte que l’han marcat i que superen amb escreix. I el més espectacular, el climax final de l’actor portuguès Romeu Runa ja no només pel seu discurs (una mica llarg per cert) sinó per les formes, els seus moviments sincopats i grotescs, nu, jugant amb les parts íntimes, saltant a la platea i marxant amb una espectadora. De ben segur va resultar incòmode per a més d’un del públic i suposo que sap qui interpel·la perquè si ho arriba a fer a la senyora que tenia darrere, li fot una hòstia així ho va dir. Amb dansa i sense dansa són únics.

13/06/2024
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La nueva propuesta de la compañía Peeping Tom llega con una escenografía visualmente espectacular y una mezcla de teatro/danza/meta realidad que no va a dejar indiferente a ningún espectador.
La obra comienza con un barco anclado en el hielo ártico. Sus tripulantes atrapados intentan sobrevivir como pueden.
Pero… la distorsión entre ficcion y realidad llegará pronto. Los propios actores debatirán internamente sobre sus vidas, sus éxitos, sus pérdidas, la renuncia de una vida por estar en una compañía de éxito.
Todos los componentes de la compañía tienen su minuto de gloria. Algo que decir, algo que expresar y mediante danza, teatro y MUCHO humor seremos testigos de sus vidas acabando en un climax final simplemente inesperado, espectacular, incómodo y real. Sinceramente no lo voy a olvidar en muchísimo tiempo!!
Por poner una pequeña pega hubiera agradecido algo más de danza. Porque lo poco que presenciamos es espectacular y deja ganas de mucho mas!!

12/06/2024
Dmitriy Khvatov

Very bad.

12/06/2024

Deja tu opinión