Un año más, la revista Teatralnet presenta la tradicional gran fiesta de los musicales en el Teatre Grec. Es una iniciativa que arrancó en 2014 y que, año tras año, se ha consolidado gracias al gran éxito que ha logrado entre el público barcelonés. Una de las claves del éxito es la diversidad de las propuestas, que en cada edición de esta cita musical parten de un planteamiento artístico diferente. En la de este año, los popurrís temáticos de grandes temas del teatro musical son el hilo conductor, la banda sonora de un espectáculo lleno de sorpresas y de caras conocidas. Una noche mágica que no se perderá ningún amante de los musicales y que constituye una declaración de amor por este género en la que no faltarán ni la energía ni un repertorio diverso para todos los gustos y para todas las edades. Este año se incorpora a la propuesta la Orquestra Simfònica Nit de Musicals, que aportará un aire diferente a una noche inolvidable bajo las estrellas de Montjuïc.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi

    Un clàssic, ja, pels amants del musical, dirigit pel Daniel Anglès que ha fet que més de dues hores em passessin volant. Molt àgil (tot un encert), sense presentacions innecessàries i amb ràpides transicions. Una nit que, no ho oblidem, és una festa pels espectadors, a big show.
    El conjunt era divers: hi havia 5 veus principals (mag-ní-fics Victor Arbelo, Júlia Jové, Lydia Fairén, Jan Forrellat i Xavi Navarro), moltíssims solistes de diverses (gran encert) generacions, nombrós cor i ballarins. Com és natural, amb tants intèrprets, doncs a cadascú li agradarà més un o un altre, però crec innegable que el nivell de tots ells era altíssim. La meva opinió de fa un parell d’anys acabava indicant com a “pega que reclamava més presencia de la Júlia Jové. Doncs desig acomplert!.

    El repertori molt, molt ben seleccionat, amb repàs a diferents compositors, peces clàssiques i d’altres ben contemporànies (pel Festival Grec: el programa de mà podria incloure les cançons per a buscar després aquelles que no coneixem o recordem el títol). Un inici irònic a l’estil de les grans gales, una peça reivindicativa (còmplices Roser Batalla –una debilitat meva, ja ho sabeu- i Mingo Ràfols), un Defying Gravity final brutal a càrrec de Raquel Jezequel, guanyadora d’un concurs a les xarxes i en definitiva, per mi, una gran nit on em va costar no saltar de la localitat en més d’una ocasió.
    Sí, vaig trobar en falta una mica de claqué (però jo trobo a faltar el claqué fins i tot al Telenotícies) i si bé la part infantil no em va entusiasmar el cert és que lligava del tot amb el tenir en consideració diferents generacions i que totes tinguessin el seu moment en aquest homenatge al gènere que a tants ens emociona.
    El so acompanyava, no com alguna altra edició -l’acústica del Grec no és la millor-. Potser (sóc ignorant del tot) posar l’orquestra al davant ha ajudat. El preu és que a algun intèrpret no l’he vist ben bé però és el preu a pagar per estar a primera fila (anar-hi sol de vegades et permet trobar aquests forats). I ho he compensat veient les cares dels músics, els seus somriures, alguns fins i tot tararejaven les lletres…

    En fi,si t’encanten els musicals doncs una cita obligada i agradabilíssima vetllada.

    31/07/2017
  • Josep OS

    Ahir i per quart any vaig estar veient al Grec aquest espectacle dirigit per Daniel Anglès i Xavier Torras a la part musical. Si es tractava de batre un rècord de gent a l’escenari, ho han aconseguit Calia la col·laboració d’artistes que en la seva disciplina són excel·lents professionals, però de cantar poc, més si tenim en compte que aquí tenim un seguit de cantants de musicals extraordinària . Em va recordar que fa poc a Pedralbes van actuar quatre Dives de Broadway i vaig buscar i buscar per saber qui eren i com cantaven, i ahir aquí tot va valer Era necessària la paròdia inicial de Mario Gas, que no entenc com va accedir a entrar en aquest joc. Era necessària la participació de més de setanta nens cada un amb el jersei que la seva mare li va posar i que em va recordar quan vaig a la festa de fi de curs de la meva néta, evidentment millor coordinada. No he vist mai l’orquestra situada davant del cos de ball, tapant el treball dels ballarins, que suposo va estar bé. L’orquestra Nit de Musicals es sentia malament, i no vull dir amb això que toquessin malament, crec més aviat que es tractava d’un problema de sintonització i dono fe perquè estava a la fila 2 i els tenia a tocar, que hi havia violins però no els vaig sentir. Sens dubte per a mi la millor actuació de la nit va ser Raquel Jezequel cantant de meravella i amb un tancament de l’espectacle interpretant un tema del musical Wicked fantàstic. Un viatge de dues hores i mitja fent un recorregut pels temes més emblemàtics de diferents musicals, l’elecció va estar encertada, però que si no hagués estat per l’anteriorment dit hagués gaudit moltíssim més. I un últim apunt, em va semblar discriminatori el fet que a l’hora de saludar col·locaran a R. Jezequel a l’última fila amb el cor, en lloc de fer-ho al costat de tots els solistes, més si tenim en compte que ho va fer millor que molts d’ells.

    29/07/2017
Artículos relacionados

Una noche para los amantes de los musicales en el Teatre Grec

25 julio 2017

Un año más, la revista Teatralnet presenta la tradicional gran fiesta de los musicales en el Teatro Griego. La pasada edición del Griego ya pasó de una a dos noches […]

Especial Festival Grec 2017, descárgate la revista de TB

Especial Festival Grec 2017, descárgate la revista de TB

21 junio 2017

Volvemos a la carga… Publicamos la segunda revista en papel de TeatreBarcelona! Este año el Festival Grec se renueva, empezando por un relevo en la dirección. Francesc Casadesús toma las […]