La nena dels pardals

Felicitem des d'aquest espai als responsables d'aquest extraordinari espectacle, que finalment ha pogut arribar al Teatre Nacional de Catalunya amb tots els honors, un cop ha estat multi premiat arreu de Catalunya.

Ahir 30 d'octubre del 2019, aprofitant un passi per a escolars, els mitjans de comunicació que parlem d'Arts Escèniques vàrem ser convidats a assistir-hi. Malgrat que nosaltres el vàrem poder veure fa any i mig a la Mostra d'Igualada, en Miquel va voler repetir.... i la veritat és que encara em va agradar més que la primera vegada.

He estat més atent als detalls i valoro molt positivament el fet que el missatge que vol transmetre l'espectacle, és que les lleis injustes i absurdes han de ser desobeïdes pacíficament. No hem de matar els "pardals" simplement perquè el dictador de torn que està en el poder, ens ho ordeni, .... i de fet finalment es veu clarament que la seva ordre estava totalment equivocada i que salvar als "pardals" de l'aniquilació, pot resoldre el problema plantejat.

Hem pujat la nostra valoració de 4 a 5 cargols, perquè creiem que és un dels espectacles familiars millor aconseguits dels darrers anys, per la seva sensibilitat, la seva música i cançons en directe, per la qualitat de la posada en escena i les seves magnífiques interpretacions.

Malgrat que està classificat com a teatre infantil o familiar, creiem que qualsevol amant del Teatre, independentment de la seva edat, no s'hauria de perdre aquesta proposta.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Un espectacle pensat per a tota la família que compta amb música en directe de la mà de "La Tresca i la Verdesca" que formen Jordi López, Toni López i Claudi Llobet. Ells han compost i interpreten la banda sonora que acompanya la història de la Ming Li. Aquesta banda sonora ha obtingut el premi Enderroc de la crítica 2018, al millor disc per a públic infantil i familiar.

LA NENA DELS PARDALS és una història amb una gran càrrega històrica que ens parla d’una nena anomenada Ming Li. Partint d’un conte de Sara Pennypaker, que tracta del maltractament dels homes vers a la naturalesa que ens envolta, la proposta de Jordi Palet  arrenca d’un episodi real que va succeir a la Xina i està dirigida per Joan Maria Segura Bernadas.

Mao Zedong, el "Gran Timoner" ordena exterminar els pardals del país perquè es mengen el gra. Però no va pensar que la desaparició dels pardals provocaria una plaga d'insectes amb resultats devastadors sobre les collites i sobre les persones.

Només una nena, la Ming Li, decideix portar-li la contraria i seguir les directrius del seu cor.

Dos personatges grisos i apàtics treballen en una oficina fent una relació de noms i dates que obtenen d'uns expedients, són noms de persones que van morir per la Gran Fam de la Xina (van morir entre uns 30 i 40 milions de persones com a conseqüència de la misèria que va provocar).

Txell Botey i Xavi Idañez són els dos actors que encarnen tots els personatges de l’obra, amb tocs d’humor i molta creativitat. A la posada en escena tenen un pes important les projeccions, les il·lustracions de Noemí Villamuza són d'una gran bellesa i estan carregades de poesia. Tot el que fa referencia a la figura del Gran Timoner està inspirat en el cartellisme de la Xina Comunista i és obra de Sergi Cugat.

LA NENA DELS PARDALS ha rebut el Premi de la Crítica 2017 al millor espectacle per a públic familiar. Una proposta que connecta amb el públic des del primer moment i que a nosaltres ens ha encantat.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

La nena dels pardals es basa en un episodi de la història moderna de la Xina (quan Mao Zedong, en ple Gran salt endavant va decidir exterminar els ocells per evitar que es mengessin les collites) per construir un relat que convida a pensar per un mateix i no deixar-se endur per la veu que més crida.

Amb música en directe, unes cançons precioses i originals, un ambient sonor (també en directe) que ens fa creure que estem rodejats d'ocells, dos intèrprets que es transformen davant dels nostres ulls i fan servir tota mena de tècniques (especialment de titelles) per crear els personatges, molt sentit de l'humor i unes projeccions delicades i molt ben integrades, La nena dels pardals és un espectacle magnífic, complet i per a tota la família (també pels adults).

No us el perdeu!

Més informació a Somnis de teatre

Quan a la Xina de mitjan segle XX Mao Zedong ordena exterminar tots els pardals perquè es mengen gran part de les collites, la Ming-Li decideix salvar-ne tants com pugui. El valerós gest de la nena serà una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida. El conte de Sara Pennypacker, il·lustrat per Yoko Tanaka, posa l'ull en la pervivència de l'ecosistema que l'ésser humà tracta amb deixadesa perquè ja no respon a la seva necessitat de beneficis crematístics immediats que regeix la nostra existència. En aquest sentit, la història s'agermana amb el cinema d'Hayao Miyazaki o els còmics de Junichiro Tanizaki que exploren, sovint, el maltractament a què sotmetem la naturalesa arreu i la perplexitat amb què els nens contemplen desforestacions o exterminis de pardals sense entendre res.

La companyia Teatre al Detall, premi de la Crítica per "L'Endrapasomnis" al 2014, amb la direcció musical de Joan Maria Segura, de qui els que hi entenen més que jo em diuen que no acostuma a fallar, conjumina una escenografia eficaç i intel·ligent en què cada objecte és un recurs per a explicar alguna cosa i fer avançar la història; la música en directe de La Tresca i la Verdesca, que ofereix les millors cançons dels últims tres o quatre musicals (inclosos els d'adults s'entén) que he pogut veure i escoltar; i les il·lustracions projectades de Noemí Villamuza, que atorguen profunditat a l'escena i encaixen bé amb la gramàtica de la dramatúrgia.

Segura potencia les referències a Mao i, per extensió, a les dictadures i a la seva obsessió per trobar l'enemic i mostrar-nos-el, i acaba resultant un encert doble. D'una banda, crida l'atenció de pares i mares que se senten automàticament interpel·lats; en segon lloc, el fet que aquest Mao aparegui en forma de paròdia, esdevé un recés humorístic que dóna treva als nens enrabiats pels assassinats de pardals. Potser es troba a faltar fer més incidència en la història de l'amistat entre la nena i el nen o entre el pare i la filla per donar profunditat als personatges. Txell Botey i Xavi Idàñez connecten amb el públic des del primer moment i fan bé tot el què fan, sense estridències i amb gran sensibilitat.

En qualsevol cas, el resultat final és més que satisfactori. Cal tenir el cap ple de pardals avui dia per fer teatre, i més per fer teatre infantil, i encara més per a fer-ho sense recórrer a ximpleries que ja no enganyen ni a les criatures. Gràcies, Teatre al Detall, per confiar en els nens i per fer que vulguin tornar-hi.