Mos maiorum: Solar

Què cantaran els treballadors del camp, quan el camp sigui un camp de plaques solar? Una central energètica, vaja, diguem-ho pel seu nom. A través de les seues cançons, ens arriba una part de la nostra història. Ens arriben les històries quotidianes que no solen transcendir per no ser considerades d'importància. El camp i la feina agrícola no tenen valor. Les històries de les persones que hi viuen i hi treballen tampoc. I el seu art, com són les cançons de batre, no estan entre els hits més escoltats. Aleshores tenim el terreny preparat perquè vinguen les grans empreses energètiques a fer el seu negoci. I el que passa en aquelles terres, en aquelles terres es queda. O no...?
Gràcies a obres de teatre com aquesta o pel·lícules com Alcarràs aquestes situacions van més enllà de les hectàrees que ocupen els camps que les pateixen i arriben, fins i tot a territori urbà, a persones a qui tot allò els sembla una altra dimensió, però que a través d'aquestes propostes se senten interpel·lades i poden ser sensibles a una problemàtica, de la que en realitat, també en són partícips.
Una bona colla de persones implicades en el projecte de la construcció de 168 plaques fotovoltaiques a Sant Martí de Tous, en la seua majoria veïns i veïnes, ens expliquen el que està passant i com ho viuen a través de l'Alba Valldaura, Martina Tresserra i Ireneu Tranis, concretament a través de la seua oïda, ja que l'obra utilitza teatre verbatim. A partir de les paraules que aquesta gent el xiuxiueja a les oïdes, el cant, els ritmes i, per descomptat, la llum, ens arriba el que allí ocorre amb tots els sentits . El format és molt proper i delicat, jugant amb elements i propostes artesanes i terrenals en combinació amb jocs de llums i escenes més futuristes per dir-ho d'alguna manera, perquè en realitat, tot i tenir una estètica futurista, ja són ben presents.
El teatre té molt de potencial com altaveu ( què no és el mateix que donar veu, perquè no hem d'oblidar que veu ja tenen les persones de les quals parlem, en aquest cas fins i tot està enregistrada!) per donar a conéixer realitats que d'altra manera serien absolutament invisibles. Però per poder tenir un efecte real ha de ser autèntic. S'han de portar a escena aquestes realitats que realment ens mouen. Ha de ser el tema el que ha de fer de motor creatiu. Si pensem una temàtica des del cap i la portem a escena sense sentir-nos realment interpel·lades, es podrà fer art, fins i tot de qualitat, però esdevindrà més un producte estètic únicament que no un producte estètic amb la capacitat de crear una reflexió col·lectiva mobilitzadora. I en aquest cas transmeten la seua implicació amb el que ens estan contant. Ens arriba com els interpel·la a ells i, des d'aquí ens interpel·la fortament també a nosaltres, fent nostra per un moment aquesta causa.
És un exemple de com es pot fer teatre de qualitat d'una manera senzilla, cuidada, acollidora i amb un missatge social i polític autèntic. Després d'assistir a aquesta representació és impossible restar indiferent cada vegada que escoltem conceptes com " energia verda", " energies renovables", " energia solar", "plaques" i el nom d'un de tants pobles afectats: Sant Martí de Tous.
No perdeu l'oportunitat de gaudir de la feina que ha fet aquest equip.