Llibertat

En l’època convulsa en què Llibertat va ser escrita, no deixar-se arrossegar per les emocions era una fita difícil. Rusiñol se'n surt usant un llenguatge ric (no sé si en barbarismes o en anacronismes) i divertit, que ja porta implícita la crítica i potser l’autocrítica. Així aconsegueix que una obra escrita quan l’autor encara creia que l’art podia canviar el món, no resulti pamfletària. Josep Maria Mestres fa que els actors i les actrius, defensin els personatges amb tanta naturalitat, que la seva mediocritat i mesquinesa quotidiana ens fa mal al cor. Ha canviat alguna cosa en un segle? Vagin al TNC a esbrinar-ho. Val la pena.