Les tres germanes (Deconstructing Txèkhov)

Les tres germanes (Deconstructing Txèkhov)

Las Tres Hermanas es una obra que gira en torno a la desilusión y la decadencia de la clase acomodada rusa, dotándola de una inteligente y dinámica combinación entre tradición y contemporaneidad. El texto original de Anton Chéjov fue escrito en 1900 y el argumento se centra en una familia insatisfecha y frustrada, que pasa los años amarrada a las obligaciones de un presente desencantado, al irónico y nostálgico recuerdo del pasado y a la frágil esperanza de un futuro cada vez más inalcanzable.

José Sanchis Sinisterra reduce la obra a su esencia, con solamente tres actrices: la hermana mayor (Olias) representa la tradición conservadora; Masha, desengañada de su matrimonio, encarna la tradición que quiere liberarse; e Irina, la pequeña, simboliza el deseo de nuevas expectativas y libertad. Los otros personajes de la obra aparecen a través de un juego de saltos: entre el presente, el recuerdo y la imaginación, entre el relato y la vivencia de estas tres mujeres. Para los que conocen la obra original, resulta una reescritura sorprendente, poliédrica y llena de musicalidad, un ejercicio de funambulista que conecta la época del autor ruso con nuestro mundo de hoy, mientras que el espectador que aún no esté familiarizado con ella descubrirá Tres hermanas desde el latido íntimo de las protagonistas.

Las tres hermanas (Deconstructing Chéjov) fue escrita por José Sanchis Sinisterra expresamente como un encargo para la compañía Sala Atrium.

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • ignasi tomás lopez-doriga
    ignasi tomás lopez-doriga

    Us deixo la nostra valoració

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/04/05/les-tres-germanes-deconstructing-txekhov-elipsis-intimista/

    05/04/2016
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi

    No és una simple adaptació sinó més aviat una relectura o deconstrucció per part de Sanchís Sinisterra, com diu el títol, que es gaudeix plenament amb un coneixement previ de l’obra de Chejov.
    Les germanes estan plenament identificades amb actituds vitals i sociològiques, començant pel magnífic vestuari (el conservadurisme i aferrament a una època passada, intuir però no aprofitar la possibilitat del canvi i la visió nova, pura i rebel). Una escenografia molt acollidora, plena de rellotges que, òbviament, marquen el passar del temps, no només cronològic, sinó d’època, de situacions vitals…
    El muntatge ofereix un llenguatge escènic gens encorsetat per l’original, on les actrius s’adrecen al públic o es repeteixen com mantres certes escenes per remarcar la seva importància (interessant idea la de trencar la linealitat del text).
    Les tres actrius, que interpreten no només les germanes sinó els altres personatges, són el més gran atractiu de l’obra.

    02/04/2016
  • Josep OS

    Avui a l’Atrium he pogut veure aquesta magnífica adaptació o millor deconstrucció que ha fet Sanchis Sinisterra de l’obra de Txèkhov, amb una excel·lent direcciò de Raimon Molins En haver eliminat tota la resta de personatges, ens parla de les pors, les alegries, els desenganys, el seu únic desig de tornar a Moscou, el seu ideal com a millora de vida que mai es complirà, de les tres germanes. Fantàstica la interpretació de Marta Domingo, Mireia Trias i Patricia Mendoza que amb una interpel·lació directa amb el públic li transmeten les seves inquietuds. Una perfecta posada en escena i especialment la il·luminació que canvia constantment reflectint l’estat d’ànim de les germanes. Totalment recomanable i cal veure-la.

    27/03/2016