Les metamorfosis

Quan vaig triar d'anar a veure Les Metamorfosis, una adaptació lliure del dramaturg i director Pablo Ley, del poema narratiu homònim que va escriure Ovidi, sabia que el que veuria no seria una proposta senzilla, ni fàcil d'entendre. El que no sabia era que en sortiria del tot meravellada i amb unes ganes enormes de descobrir i llegir a Ovidi.

Ovidi va ser un poeta romà. Les metamorfosis, una de les seves obres més conegudes.
Es tracta d'un poema narratiu que descriu la creació i la història del món, fent servir relats mitològics procedents de les tradicions del món grec i romà, adaptats a la cultura llatina de la seva època.

El que ha creat Pablo Ley és realment preciós i original. Ha convertit un poema narratiu en una proposta escènica en la qual espai, paraula, interpretació, llum i música esdevenen protagonistes. La proposta de Pablo Ley està adaptada per al públic del segle XX.

No es tracta d'un text teatral amb personatges interactuant, més aviat és un recull d'històries explicades a través de la intèrpret que ens embolcalla mitjançant la seva paraula moviment i expressivitat. Un treball interpretatiu digne d'admiració en tots nivells. El que fa l'actriu Mirena Nafarrete és realment increïble.

L'espai escènic i l'espai del públic no existeixen com a tal, sinó que queden units entre si. La col·locació del públic, asseguts al ben mig de l'espai escènic i sense que cap cadira que miri en un mateix sentit, aconsegueix activar la nostra capacitat sensorial, visual i emocional.

La narradora camina entre el públic, ens mira, ens parla. De vegades és una nimfa, o una deessa, o un guerrer,... Ens descriu la creació i el caos. Amb les seves històries ens mostra el comportament de l'esser humà i el dels déus. La bogeria, la vanitat, la gelosia, l'amor, el desig, l'odi, la saviesa,... La veurem transformar-se en arbre i au, conversar amb la natura. Ella ens descriu el paisatge, ens endinsa dins el paisatge, som part del paisatge.

La llum i la música són dos elements a destacar, ja que acompanyen a la intèrpret durant tota la funció. De fet, podríem dir que la llum és un personatge més, per no dir que és un dels punts més forts de l'obra i el principal reclam d'aquest projecte. Focus de colors, llanternes, làmpades, barres fluorescents, ratjos led..., es converteixen en espasa, serp i natura. Andrés Piza, creador de la il·luminació, és present en escena manipulant els diversos objectes lumínics.

La música és interpretada en directe pel mateix compositor Jorge de la Torre. La seva funció és la de construir un espai sonor i un univers emocional durant tota la representació.

 Les Metamorfosis de Pablo Ley és un viatge sensorial en el qual t'has de deixar portar per gaudir-ne plenament de tot el que se'ns ofereix.

El que més em va sorprendre és que, tot i que fa més de 2000 anys que es va escriure aquesta obra, hi trobem molts paral·lelismes amb algunes de les temàtiques i comportaments socials actuals, sobretot pel que fa al de l'abús a les dones, la qual cosa ens convida a reflexionar sobre el comportament dels éssers humans. Quina és la causa? La genètica?, la cultura?, els valors?