La finestra

Deia Bertolt Brecht que l’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma. Alguna cosa d’aquesta força contra la societat que ens envolta (i no ens agrada) trobem a La finestra. Esplèndidament escrita per Ignasi García Barba i dirigida per Mijalis Palilis, l’obra planteja un espai estrany i violent proper al teatre de l’absurd, on una guia turística interpretada per l’actriu Soí Ksanzopulu organitza circuits per països en guerra. La crítica contra la frivolitat amb que es viatja avui dia i, al mateix temps, la idea d’un món constantment testimoni impassible de l’horror són els punts més esgarrifosos i intel·ligents de la proposta. Tot i això, es troba a faltar algun gir argumental més i l’actriu protagonista no passa de correcta. No obstant, la posada en escena i el vestuari acompanyen perfectament l’esperit de la història i l’evolució del personatge (de distant i superficial a implicat en primera persona) fan que tot plegat valgui la pena malgrat la densitat d’una versió original en grec amb subtítols en català.