La falsa suicida

 

A La Vilella es pot veure una versió de «La falsa suicida» d'Angélica Liddell. Un muntatge on tot l’equip artístic està format per alumnes de l’Institut del teatre. Direcció Sadurní Vergés, interpretació Marta Díez i Jon James i escenografia d’Ona Grau.

 

El públic entrem gaire bé a les fosques dins la sala. La distribució del públic no és l’habitual. En aquesta ocasió les cadires envolten l’espai escènic, en el centre hi ha una plataforma lluminosa  que representa una cabina de striptease. Sobre la plataforma lluminosa, una noia es mou de manera sensual. A les cantonades hi ha un munt de nines trencades.

 

La falsa suïcida neix a partir de la reflexió que fa l’autora sobre les circumstàncies de la mort d’Ofelia ( personatge de l’obra de Hamlet).

Va ser un suïcidi o un accident?

 

-La falsa suïcida relata la història d’Anna, una dona que es llança des d’un cinquè pis i cau sobre un home deixant-lo esguerrat. Aquell fet canviarà la vida i la personalitat de tots dos. Al cap d’uns any es tornen a veure. Ella treballa en un peep-show, ell és escorxador de gats.  Tots dos s'amaguen sota noves identitats: la d’Ofèlia i Horacio, dos dels personatges de Hamlet de Shakespeare. Ell sent odi cap a ella. Una cosa el te amoïnat i no para de preguntar-li...Per què es va tirar per la finestra? Perquè desitjava la mort? Per què no ho va tronar a intentar? De l’odi passa a l’amor.

-El text és possiblement una de les parts més importants de l’obra. Els  diàlegs són plens de dobles intencions. Aparença i  realitat.

 

Marta Díez i Jon James han fet una gran feina d’interpretació extraordinària.

Els moviments sensuals d’Ofelia, juntament amb una il·luminació i una música de fons molt suggerents, donen un punt avantguardista a l’obra.

Ella porta un mallot ajustat al cos que simula la seva nuesa. El mateix mallot li cobreix el rostre com si es tractés d’una màscara. Què s’amaga rere la màscara? ...  la seva veritat.

Una veritat que fins al final no descobrirem.

Tota l’obra en sí és plena de metàfores: el rostre oculta de la noia , les falses identitats dels protagonistes, les nines trencades,...

 

 

Molt recomanable.

Allà al Poble Sec, a tocar del Teatre Grec i també del Lliure, i del Mercat i de l'Institut del Teatre, hi ha una sala petiteta on s'hi fan funcions, d'aquestes que en diuen de petit format. A La Vilella, aquests dies s'hi pot veure el muntatge que de "La falsa suicida" d'Angélica Liddell ha dirigit Sadurní Vergés.

El text de la figuerenca va ser estrenat l'any 2000 a Madrid per la companyia Atra Bilis, capitanejada per la pròpia Liddell. Un home, l'Horacio, es queda coix al salvar una dona, l'Ana, que, suposadament, ha volgut suïcidar-se al llençar-se des d'un balcó. La retroba com a noia de cabina de peep-show. Ell s'ha convertit en matagats i ella es fa dir Ofèlia. Aquesta és la base argumental de l'obra a partir de la qual l'autora gironina reflexiona al voltant dels temes recurrents en la seva ja extensa obra. Ofèlia i Horacio usurpen l'identitat dels personatges shakespearians, delinqueixen i en paguen les conseqüències. Ofèlia descobreix que ser mirada, per fi, és el què la significa. Horacio és un ésser frágil que encara ho és més davant la bellesa, la nuesa femenina, i el desig que sent li provoca un patiment terrible.

La posada en escena de Vergés posa el focus en la complexitat de les relacions humanes, en l'obscur, però tabé en la història d'amor, que mai és innocent.