La Cenerentola, un vendaval de gran música llena de humor, servida por los mejores cantantes rossinianos del momento.

La Cenerentola, ósea La bontán in triunfo es producto de un encargo hecho a Rossini por el Teatro Valle de Roma. La censura pontificia prohibió la obra prevista por inmoral, y la apresurada solución fue optar por musicar la famosísima fábula de Charles Perrault, La Cenicienta.

Sinopsis

Rossini i Ferret van rellevar els seus atributs tradicionals i eliminaren els aspectes màgics i fabulosos de la versió original de Perrault i Grimm. La cruel madrastra esdevé un tirànic padrastre, el grotesc Don Magnifico, incapaç de vèncer les esquerdes del seu passat. El paper de la fada l’ocupa Alidoro, el preceptor del príncep Don Ramiro, que, disfressat, detecta la bondat d’Angelina, la Cenerentola, humiliada per les poc agraciades germanastres Clorinda i Tisbe. El príncep ha canviat els seus vestits amb els del seu escuder Dandini, i Angelina se n’enamora immediatament. Don Magnifico i les seves filles fan un gran ridícul davant Dandini i el príncep. El final feliç inclou el perdó a tothom.

Escrit per al Carnaval romà el 1871, en només 24 dies, el jove Rossini, amb 19 òperes a l’esquena (incloent-hi Il barbiere di Siviglia), va escriure una partitura plena d’energia amb el seus famosos crescendi, que sacsegen la tensió dramàtica.

Els aspectes més innovadors de La Cenerentola i l’èxit que molt aviat assolí —s’estrenà a Barcelona el 1818, un any després de la seva estrena absoluta— neixen del contrast violent entre la personalitat de la protagonista, el sentimentalisme de la trama i els personatges del món buffo rossinià que l’envolten. Des de la malenconiosa cançó inicial d’Angelina, “Una volta c’era un re”, sentim una heroïna d’òpera seriosa amb una escriptura vocal extremament virtuosística.

Un vendaval de gran música, plena d’humor, servida pels millors cantants rossinians del moment, amb un producció signada per Emma Dante, que és delicada, plena de matisos subtils, però que també té una malenconia ombrívola i burlesca. Un dramma giocoso ple d’aprenentatges per a la societat d’avui.

Duración:
Sinopsis

Rossini i Ferret van rellevar els seus atributs tradicionals i eliminaren els aspectes màgics i fabulosos de la versió original de Perrault i Grimm. La cruel madrastra esdevé un tirànic padrastre, el grotesc Don Magnifico, incapaç de vèncer les esquerdes del seu passat. El paper de la fada l’ocupa Alidoro, el preceptor del príncep Don Ramiro, que, disfressat, detecta la bondat d’Angelina, la Cenerentola, humiliada per les poc agraciades germanastres Clorinda i Tisbe. El príncep ha canviat els seus vestits amb els del seu escuder Dandini, i Angelina se n’enamora immediatament. Don Magnifico i les seves filles fan un gran ridícul davant Dandini i el príncep. El final feliç inclou el perdó a tothom.

Escrit per al Carnaval romà el 1871, en només 24 dies, el jove Rossini, amb 19 òperes a l’esquena (incloent-hi Il barbiere di Siviglia), va escriure una partitura plena d’energia amb el seus famosos crescendi, que sacsegen la tensió dramàtica.

Els aspectes més innovadors de La Cenerentola i l’èxit que molt aviat assolí —s’estrenà a Barcelona el 1818, un any després de la seva estrena absoluta— neixen del contrast violent entre la personalitat de la protagonista, el sentimentalisme de la trama i els personatges del món buffo rossinià que l’envolten. Des de la malenconiosa cançó inicial d’Angelina, “Una volta c’era un re”, sentim una heroïna d’òpera seriosa amb una escriptura vocal extremament virtuosística.

Un vendaval de gran música, plena d’humor, servida pels millors cantants rossinians del moment, amb un producció signada per Emma Dante, que és delicada, plena de matisos subtils, però que també té una malenconia ombrívola i burlesca. Un dramma giocoso ple d’aprenentatges per a la societat d’avui.

Ficha artística
Ver ficha entera
Fotos y vídeos
Artículos relacionados
Ópera para explorar las emociones

Ópera para explorar las emociones

En 2024 cargado de grandes títulos. En enero, Calixto Bieito volverá al Gran Teatro del Liceo con Carmen de Georges Bizet. Una producción contemporánea que redefine a Carmen como una […]

¡Enlace copiado!