Escenes d'una separació

Escenes d’una separació, a partir de l’univers de Secrets d’un matrimoni d’Ingmar Bergman, arriba convertida en una peça íntima i contemporània gràcies a la dramatúrgia fina, però carregada de significat d’Eva Pauné Martínez i la direcció sensible de Mercè Vila Godoy. Les actrius Patricia Bargalló, Mar Pawlowsky i Eric Balbàs construeixen un espai honest i proper on el pes recau, encertadament, en la paraula, els silencis i la veritat interpretativa.

El text ha sabut captar ben bé l’essència de les relacions que es trenquen, però també de tot allò que, malgrat la ruptura, continua latent. Té moments d’una intensitat interpretativa i d’una força emocional que inevitablement commouen.

Les dues intèrprets desprenen una química tan real i orgànica que en cada parlament i en cada silenci s’hi endevina una història compartida, una vida en comú que pesa i alhora sosté tot el relat.

Expliquen allò que s’ha explicat tantes vegades —una separació—, però ho fan d’una manera tan natural, tan contemporània i tan autèntica que val la pena deixar-s’hi portar. Fugint dels tòpics i del conflicte fàcil, construeixen un retrat honest, delicat i profundament humà de la complexitat d’una relació de parella quan canvia de forma.

Si teniu ganes d’un teatre honest, viu i profundament humà, aneu-hi!

Sota l'empara de les imatges de Secrets d’un matrimoni, d’Ingmar Bergman, Mercè Vila Godoy (posada en escena) i Eva Pauné Martínez (dramatúrgia) construeixen una destrucció. De la mateixa manera que el director suec va mostrar-nos el procés de separació d’una parella no com quelcom que es dilueix sinó com una construcció, a Escenes d’una separació assistim a l’elaboració d’una desfeta, a la necessitat de recopilar arguments i raons per a deixar d’estar amb algú.

L’estructura de la posada en escena és fragmentada mitjançant elipsis molt efectives que conviden l’espectador a imaginar què ha passat durant els períodes que els dramaturgs no ens han ensenyat. Alhora, un narrador (Eric Balbàs) amb aire jocós punteja les escenes i contextualitza les situacions que observem. Tant aquest narrador com les dues protagonistes busquen al llarg de l’obra la complicitat del públic que, indefectiblement, sent que allò que s’està representant remet a l’essència de les relacions humanes que es fan i es desfan (mai millor dit.).

Patrícia Bargalló i Mar Pawlowsky troben l’equilibri interpretatiu que salva en més d’una ocasió la temptació de caure en el dramatisme excessiu. Són personatges complexos, ni més ni menys que qualsevol de nosaltres, i ambigus que es resisteixen a ser percebuts com d’una sola peça, la qual cosa posa de manifest la dificultat de la relació (matrimonial o no) i com de volàtils són les certeses que sí que tenim en un moment donat.

En realitat, la dissolució d’una manera de relacionar-se acaba sent el retrobament d’un equilibri perdut d’una parella que deixa de ser-ho, o no. No us ho perdeu!